dimarts, 28 de setembre de 2010

Últims dies i tornada a casa

Després del fracàs del guia i veient que la previsió a Nagarkot era de pluja i boira, dilluns matí, a les 10h, agafavem un mini bus cap a Kathmandú directe! Vam compartir bus amb quatre noiets de Bangladesh que també estaven de vacances!

Arribem a l'hotel, el mateix que haviem tingut (ja que hi teniem les bosses grans guardades) i sorpresa! ens trobem a un dels nois que havíem conegut a Pokhara, obviament quedem per sopar! Un soparet a base de sandwich a un bareto super xulo, on descalços i asseguts a terra ens hi vam passar més de tres hores! Quan vam decidir que havíem de canviar de lloc i fer una altra birra! N'està ple de llocs on fan concerts en directe, és genial! Doncs aquella nit va ser una d'aquelles nits que estàs rebentadíssima i vols anar a dormir d'hora i t'acabes animant i acabes a un supermercat comprant birres i whisky per a fer botellón al balcó de l'hotel jajaja (Vam pillar una de bona).

L'endemà al matí l'esmorzar va ser més tard :) i en Sami (el noi finlandès) i jo vam decidir fer la mateixa ruta : de Thamel a Patán, seguint la lonely i trobant mil temples i veient l'autèntic Kathmandú sortint de Thamel. Un carrerons plens de gent, estrets, on pràcticament érem els únics turistes...això ja estava més bé! Vam passar més de tres hores caminant i fent fotos, a més feia bon dia.
Ens vam donar la tarda lliure, que vaig aprofitar per anar de compres, a mi que no m'agrada anar de compres...és un horror allà! Estava buscant un pal de gong per a la meva cosina i entro en una botiga on un tio (és que ja ens veuen que sóm d'aquí) i el tio dient-me Maria! i jo que li dic que no em dic així...i diu que en tinc cara. Bueno, lo bo va ser que l'endemà quan passo per devant de la botiga amb la Lena i en Sami el tio va i es fot a cridar: Maria!!!! i clar, jo em vaig girar :)

I ná, els dos últims dies de caminadeta per Kathmandú, de tranquis, i sopant i anant de concertillus...per cert l'última birra la vaig fer en un pub irlandès "Everest" on el propietari va i quan s'adona que sóc de Barcelona, em treu un àlbum de fotos d'ell amb tots els jugadors del Barça! i em diu que aquell vespre juguen, sisi li dic jo però a quina hora? total que juguen a les 0h! Mala sort perquè allà a les 23h tanquen tots els bars...pos aquest no, és súper fan del Barça i tindrà obert i s'emociona amb nosaltres i ens porta palomitas i tot...
Éren les 9h i cada cop que ens portava una birra jo pensava...no aguantaré...i vull veure el partit...pos no vaig aguantar! Ja sabeu perquè! Només que sortint del pub per fer la gracieta vam pillar per 1€ un rickshawer que ens va dur fins a l'hotel i en menys de 5min vaig caure ko!

L'endemà la Lena i jo, després de despedir-nos del Sami, vam pillar un taxi i vam anar cap a l'aeroport. També ens vam despedir, ella ara començava l'aventura a l'India! Em vaig esperar dues hores per poder entrar a fer el check-ing, i va ser en aquest temps on un tio que treballava a l'aeroport va ser directe i clar, tu de quina casta ets, jo tinc 33 anys i em vull casar, jajaja i jo que me'l miro, i Carlitus en honor a tu (em va sortir,: Al igual!) jajaja i li vaig explicar que a Catalunya no tenim castes, i que per sort tenim dret a triar(bueno que no sempre et deixen) però bueno...va semblar que el convencia i se'n va anar educadament.

El trajecte va ser curt 1.45h fins a Delhi (vaig arribar a les 18h). Allà va ser una mica més pesat ja que només arribar vaig anar directe a trànsit i m'hi vaig passar 4h fins que em van portar la targeta d'embarque que m'havia de dur a Suïssa. Després de sopar ja vaig fer temps per les botigues i a les 0.45h ja embarcava. Després d'un vol tranquil, amb un bon menjar, després de dormir una mica, i escoltar The Killers i veure uns quants episodis de Friends a l'avió...vam aterrar a Suïssa i només vaig tenir temps de córrer a la porta d'embarque perquè ja anunciaven l'avió cap a Barcelona.

O sigui unes 26h d'aeroports i avions i finalment tren vaig arribar a casa divendres a les 12h, a les 13h ja dormia...i vaig dormir fins la matinada de dissabte, que a les 05.00h ja no vaig poder més i em vaig llevar.
Haig de dir que se'm va fer super estrany, posar la clau al pany de casa, obrir i ostres, tot allò era casa meva i em semblava estrany...el meu menjador, la tv, ostres, tot l'armari de la roba! flipant!
Ah, i gràcies Membeu per deixar-me menjar, em va anar de conya! (encara que tb haig de dir que tb se'm va fer estrany el fet de menjar un formatge i un pà sense cap mena d'espècie ni picant!)

Conclusió:
No s'ha de tenir por d'anar pel món! Ha estat un viatge genial! He conegut molt bona gent!I això ha de servir per agafar forçes per a fer-ne més! Ah, i us he trobat a faltar també!!!
un petonet a tots!

dilluns, 20 de setembre de 2010

Katmandhu again

Huolaaaaaaaaaaaaa!!

Doncs si, despres de veure rinos, elefants, bambis, cocodrils i molts ocells...era hora de tornar...un bus que havia de trigar 5h en va trigar 8h (es que aqui si diuen 1h, ja en pots comptar 2.30h, son aixi els nepalesos).Doncs aixo, un bus tuistic a petar de gent i amb una calor impressionant, despres d'una bona tempesta a la nit. Aixo va fer que estiguessim parats a la carretera mes de tres quarts d'hora perque un carril s'havia enfonsat. Odio aquesta carretera (la que va de Pokhara a Kathmandu).

A les 17h arribavem a l'hotel, hab doble 4euros, bueno, no es dels mes barats pero es super centric. A Kathmandu altre cop, els mec mec que se't posen al cap i un anar i venir de gent de cotxes i de motos, que ja em perdonareu, pero els que no hi heu estat, no us ho podeu ni imaginar. Mira l'altra dia allo d'aborrida que estava vaig pensar a veure quants mec mec sonen en dos minuts i flipareu perque en vaig contar 32!!!





Divendres vaig compartir taxi amb la Lena i vam anar a visitar Bhaktapur, una ciutat medieval a 1h de KTM...vam esquivar els de l'entrada per un carrero i ens vam estalviar 7euros! Vam dinar a la terrassa d'un temple i vam passar el dia fent fotos i voltant els carrerons i mirant botigues. El tipic d'aqui es l'artesania feta amb fang, pero a mi que em perdonin, res a veure amb Breda!

(per certs,quants concerts haurem anar a veure a Breda? jaja)





Dissabte dia de treeking. Cansada de KTM, vaig a parar a una agencia que ofereix un mini treeking a bon preu de 4 dies, aixi nomes nhen quedaran 2! ok, la Lena s'apunta! Marxem a les 8h amb taxi fins la parada del bus on ja ens espera el guia, amb un amic seu, que diu que tamb'e vindra amb nosaltres, ok.

Ens porten fins a Dhulinkel. Primer problema, el guis no hi ha estat mai i no sap cap a on anar. Es veu que avui per ser el primer dia nomes visitarem el poble i poc mes. El poble son 3 carrers i aviat esta fet. Ens ve a trobar un noi, una mica retrassat, que ens oferia l'hotel del seu oncle..o sigui, el guia no sabia ni a quin hotel anar perque van estar seguint aquell noi com 1.30h per un cami enfangat muntanya amunt. S'ha de dir que quan vam arribar a lloc, era precios. El lloc i les vistes...despres va resultar que l'amo tambe, una de les moltes bones persones que ens hem anat trobant. Super amable, xerrava amb nosaltres de tot, que deia nomes 2mesos que havia obert l'hotel.... et voila, la sorpresa mes maca que vam tenir va ser quan ens vam llevar, nomes aixecant una mica el cap del llit vam poder veure tots els Himalaya, un al costat de l'altra super ben posadets....amb dues paraules IM-PRESSIONANTE!





Diumenge pujem al bus que ens dura al inici del treeking, 2h. (si, aqui comenssar un treeking a les 12h del migdia es normal). I camina que caminaras, amunt que fa pujada 2.15h. Uns esbufecs de no poder i de la calor...pujavem per uns trencalls enmig de camps de blat i de tant en tant ens haviem de parar perque passaven dones, sisi dones, carregadissimes amb cistells de blat. Una pujada que vam fer sense parar-nos massa i en arribar a dalt la gran vista, la vall de Kathmandu (els himalayas no, perque per alla era nuvol). Despres 2h mes per enmig de la junle que diuen ells, a mi em va semblar un bosc de pins, i res just en el moment d'entrar en un bar d'aquests de carretera per dinar es va posar a ploure a bots i a barrals. Tenim sort i suposo jo que van ser els trets que havien tirat els militars, (la Vall de Kathmandu n'esta plena de militars!) el sol va tornar. Tornem a caminar i arribem a Nagarkot! un poblet enmig del bosc molt acollidor que al nostre guia sembla que li va donar igual perque volia passar de llarg i anar a un hotel 5km enfora, que aquest cop tambe li va oferir un que ens vam trobar pel cami...aqui ja ens vam plantar i va comenssar la juerga! Total una discussio amb el guia, que li vam acabar dient que no sabia fer de guia, sense mapa, sense saber on dormir, gens preocupat per si podiem o no, quan erem al bus, ell assegut a dalt del bus i nosaltres preocupades perque potser ens haviem passat de parada, un tio daquells que s'ha de fer el que ell vol i punt. Pos per punt el nostre, que el vam deixar amb la paraula a la boca i vam fer mitja volta cap a Nagarkot. I el tio cridant que no trobariem cap hotel tan barat, que que feiem...bla bla bla

Vam preguntar a tres hotels, tots tres mes barats, i vam triar nosaltres! Al cap de mitja hora ja el teniem alla que quan ens havia costat que bla...abans que digues res mes, li vaig dirq ue PROU, que ens dongues els diners que ens quedaven pel treeking que quedava i que fotes el camp! Va trucar a l'agencia, nosaltres tb hi vam parlar i si senyor, ens va donar el que ens pertocava i emprenyadissim i dient que mai mes ens parlaria...jajaja va pirar.



La cara de felicitat de la Lena i meves i la sensacio de llibertatt i d'haver-nos tret un pes de sobre va ser tant gran que vam demanar permis a l'amo de l'hotel per pujar a la teulada amb una birra a veure la posta de sol...va ser una de les millor coses!

Avui dilluns, tornem a KTM...ultimes compres, ultims concerts, ultimes birres, ultims companys d'aquest viatge....

dimarts, 14 de setembre de 2010

Chitwan!

Despres de passar-me quatre dies a Pohkara, he acabat amb la conclusio que aquesta ciutat m'encanta. He conegut un munt de gent i es pot dir que en comptes de quatre dies de relax, han estat quatre dies de farra, soparets, concerts i birra...em sembla que les he probat totes, Everest, Gorkha, Nepal Ice..(ara, mh'e negat a provar la San Miguel jeje).
Sortia a esmorzar, em trobava algu que havi aconegut la nit anterior, anava a qualsevol temple, coneixia gent nova, jajaja tots en acabavem trobant al bareto a la nit! Ei, i amb el meu angles, crec que fins i tot entenc les bromes...veus com no cal saber-ne massa per anar pel mon...la gent t'enten.
Ahir a les 7h vaig agafar un bus cap a Chitwan. En el bus vaig trobar-me la Lena, una noia d'alemanya, que fa dos dies que l'havia conegut. Pos res despres de 7h de suplici, cansament, mala llet, gana, vam arribar a Chitwan, una especie de quatre cases mal posades al comenssament d'un parc natural on els animals escassen, i crec que les petjades que hem vist avui no eren reals!.
Van anar a parar al pitjor hotel possible, pero que voleu per 1 euro la nit! I el mateix amo de l'hotel ha estat el que aquest mati, ens ha portat a fer una volteta en canoa, emnig de cocodrils(nomes nhe vist un) i el passeig per la jungla (que d'animal, no nhem vist cap, pero si que hem sentit un rino).
Espero que aquesta tarda la passejada amb elefants sigui millor.

Ara ja estic contant els dies que em falten per tornar..perque encara vull fer moltes coses i no tinc temps!! ...que no es que no vulgui tornar..pero ara penso sincerament que m'encantaria estar-me mesos i mesos aixi! A mes, un munt de gent a la que vaig deixant en el cami...:(

dijous, 9 de setembre de 2010

Pokhara again

Bones noiets!
Aquest mati a les 6.30 he agafat una avioneta q mha dut desde Jomsom a Pohkara.
Ahir va ser un dia de descans ja que els meus peus estaven fets caldo, i practicament no podia aminar, aixi que, mentre el meu grupet (una noia la Malaga i dos tibetans) pujaven a Muktinak, jo em vaig quedar prenent el sol i descansant a Kagbeni.
Aixo de descansar es un dir, perque va arribar un grupet de quatre, i un d'ells em pregunta d'on soc i quan li contesto va i em diu : ai va la ostia! i res, vaig compartir dinar amb una noia de USA, el noi israeli, una de Nova Zelanda i el susodicho. jajaja
Ells estaven fent el treeking al reves i era el primer dia que agafaven bon dia! Es veu que els hi va nevar i tot, (al pas de 5.500m aprox).
Es van fer les tres i sens va afegir un noi de Venezuela, o sigui que la espera no va ser gens avorrida!
Despres, vam agafar un jeep i en uns 45min van fer el trajecte que el dia d'abans ens havia costat 3.30h, ja erem a Jomsom!
I na...ja he anat a fer les primeres compres, unes sandalies, perque descansim els peus i uns pantalons i una samarreta comode perque tinc tota la roba a la laundry! jeje

Apali que tinc gana, a veure si trobo un japo..i a la tarda visita al monestir budista i passejada amb barqueta pel llac...segurament.
Ah, avui fent bon dia, al llac nomes hi he vist reflexat el Machhapuccre de 6993m, els altres amb boira pel mig no s'han vist.

:)

dimarts, 7 de setembre de 2010

Pokhara-Jomson Aconseguit!

Despres de 6 dies, fita aconseguida!
Caminada de 9h al dia, dies per escaltes unicament, dies de pujada per entre el riu, sempre vistes impressionants, he notat les sanguijueles a la meva pell, mhe perdut, he hagut de tornar enrera 4h perque el riu sha endut el cami, he intentant travessar un riu(sense exit)...i mils de coses mes... ja fare una bona piada, que avui encara em queden 3h(aixo es un extra, fins a Kagbeni) i desde la finestra hi ha unes vistes impressionants!!!
El lodges, que vindrian a ser refugis, costen entre 1 i 3 euros per nit! I els menjars amb sopar i esmorzar uns 4euros, clar que si demanes una #Everest#(birra) et cobren 3euros!
Ha plogut cada dia..tinc tota la roba molla (malpensats!), i si ahir al voler travessar el riu vaig quedar xopa! Plou a les nits, una estona al mati, despres surt el sol i pots veure les impressionants vistes i a la tarda es torna a tapar.
He conegut forssa gent; avui he compartit cami amb dos nepalis que mhan explicat la seva vida!
Ah, i el paisatge va comenssar con si fos la selva, tot verd, ple darbres, vaig passar per escales, unes escales que em van fer malve els genoll, primer de pujada i despres de baixada, he passat per boscos, rius, camps de maria(sisi, camps plens), camps darros, camps enfangats, i despres de les grans muntanyes, ara el desert!
Si, si, al Nepal hi ha desert, la regio de Mustang!

un peto a tots, stik b!!!!
muak!
Martulinaa

Etapes:

1era NayaPul - Tikhedunga

2ona Tikhedunga - Ghorepani

3era Ghorephani - Tatopani

4arta Tatopani-Kalopani

5ena Kalopani-Marpha

6ena Marpha - Jomson

dimarts, 31 d’agost de 2010

31 d'agost - caminadeta de 9h per Kathmandu

Res, com aquell qui no vol la cosa, es veu que aqui es lleven quan es fa de dia, i avui ha estat a les 5h del mati :( Jo he dormit una mica mes, i cap a les 8h ja sortiem de l'hotel per anar cap al temple dels monos.

Una horeta i quart passan per carrers d'aquests que de nit es impossible passar-hi, mes que res, perque no hi ha llum i hem arribat al barri des d'on surten unes escaletes que pujen cap al temple(ja les veureu les escaletes ;) plenes de gent que et ven souvenirs i decorades amb banderoles de pregaria. Doncs mira que a mitja escala i quan ja no podiem bufar, m'he trobat a la Clara and family (una noia que treballa amb mi), avui era el seu ultim dia i repetien temple! Els seus fills estaven entusiasmats amb tot el que han vist i fet aquest dies! Igual que nosaltres quan hem arribat a dalt de tot, unes vistes impressionants de Kathmandu! Ens hi hem estat una bona estona visitant els temples.

La baixada ha estat llarga perque des d'on estavem a Patan hem trigat mes de dues hores caminant. Un fet anecdotic ha estat que quan estavem apunt de travessar el riu, en un minut ha comenssat a ploure i ens hem hagut de refugiar sota d'un pont, on 5min mes tard estavem rodejades de vaques, que han pensat el mateix que nosaltres, Ens haguessiu hagut de veure alla, xopes, i amb aquells animalons, plenes de fang, amb una tuberia que queia merda al nostre costat, i tot perque no teniem paraigues. Quan ha semblat que deixava de fer-ho en travessat el pont i al primer bareto que hem trobat en hi hem posat a dinar: aixo es el monzo.

Despres de dinar ens hem dirigit a la plassa Durban Square de Patan , es molt mes maca aquesta que la de Kathmandu, i hi hem passat la tarda....be fins que sens ha acudit que com que dema marxem cap a Pokhara, haviem danar a veure els crematoris de Pashupatinath, i taxi i cap alla.

Doncs mha donat la sensacio que es com un negoci. O sigui a tu set mor un familiar i el portes al crematori, que es un lloc al costat del riu habilitat per aixo, cremar el cadaver. I alla entre turistes que graben videos i curiosos que fan fotos, tu et despedeixes del teu familiar. L'envolcallen amb un sari, el posen sobre la pila, el tapen amb palla i au foc! i res, es tot un espectacle perque fins i tot veus com li donen la voltas com un pollastres alast.

Aixxxx.....quin mal cos i ara a sopar jijijiji

dilluns, 30 d’agost de 2010

El viatget

Despres d'agafar el vol a Bcn i de passar per Zurich i Delhi, ja soc a Katmandu, i no sense problemes!
En arribar a l'aeroport de Barcelona, en diu el tio que com que no tinc visat de la India, que es molt probable que quan arribi a Delhi, no em deixin entrar al pais. Pos vaya, fer mes de 10h d'avio perque despres em retornin cap a casa doncs no em fa massa gracia, pero es aixo o perdre el vol!
Doncs hi pujo i amb dues hores i mitja em planto a Zurich. Alla m'hi he estat 3horetes fins que ja he pujat al vol que ha durat unes 8h i que mha fet aterrar a Delhi. He anat tot el vol pensant en quina seria la millor mnera de convencer a les autoritats perque em deixessin entrar...he passat unes 8h amb un mal de panxa impressionant!
I res, arribo a Delhi i nomes baixar de l'avio, un cartell: Passengers to Kathmandu here, unes noies super simpatiques shan encarregat de deixarme 5h en una sala amb l'aire condicionat a tope i unes butaques per dormir, sen diu de transit, i despres han vingut amb la meva boarding pass corresponent. Aquestes si que han estat unes 5h desesperants...em moria de son!

He arribat a Kathmandu a les 9.30h (6.10h de bcn) i mitja hora mes tard un taxista ja m'intentava timar! Li he demanat que em dugues a l'hotel i salta i em diu que l'han canviat de nom. Total que arribo i quan donc la reserva em diuen que no es aquell, el tio mhavia portat on tenia comissio...jajaja no li he pagat el taxi per mentider (jo fent amics).
I na...tot be.

He descansat una mica, m'he trobat amb la Piedad (la noia de Malaga) i crec que farem part del viatge juntes..i res, hem fet una caminadeta per Thamel, hem conegut dos noiets super amables que ens han ensenyat una stupa tibetana, ens han portat a l'escola on treballen pintant i, sen's han ofert...ells en diuen relaxar-se....i veient que no tenien exit, ens han demanat pasta! quins collons! Els hem enviat a passeig!
Despres hem sopat amb un tio italia que ha conegut la Piedad i ara al ciber ....i a dormir que ha estat un dia mooooooooolt llarg!

petons a tots...ah i ja tinc el mec mec al cap!

Marta

divendres, 27 d’agost de 2010

Ara que tothom torna a la rutina...la marta se'n va!

Doncs sí noiets, avui agafo vacances i dilluns ja voltaré per... Kathmandú!

Tinc temps per un sopar d'aniversari i unes birretes abans de marxar jeje... fan control d'alcholèmia abans de pujar a l'avió? jajaja Imagineu-vos la Martulinaa arribant a l'aeroport a les 5h del matí de diumenge amb la motxil.la...no que sóc capaç de liar-la ;P



Res de pors, encara, només uns lleugers nervis a la panxa que espero que passin quan dilluns matí aterri a destí.

En tinc mooooltes ganes, encara que penso que hauria d'haver estat més ràpid, o sigui comprar bitllets i en un o dos dies marxar...perquè l'espera no es porta massa bé.

Quasi tot apunt, bitllets, visat, botiquín, roba, mails amb còpia de documents importants...(què voleu? és que vaig sola!)

Tinc ganes d'estar dalt l'avió i notar la sensació aquella de "Què cony estic fent aquí?" i llavors posar-me una mica trista i pensar en tots vosaltres, que ara tornareu de vacances, i us veureu... i de seguida pensar que ara és el meu moment i assumir (perquè això ja costarà més) que tinc quatre setmanes per envant per fer el que vulgui, per descobrir, per observar, per aprendre, per no fer res, per voler-ho fer tot (sembla l'anunci de coca-cola)... perquè hi ha moment a la vida que un necessita fer allò que sent! I ara direu, i cal que vagis tant lluny? pos sí!

No és per escapar de res, cosa que fa sis anys sí que ho era, ara és per plaer, ho he triat jo, és el meu repte.

I me piro! Molts petons a tots!
SMUACKSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!!!

Marta

dilluns, 23 d’agost de 2010

Salvant l'honor dels Munta.

Fa uns dies escrivia:

"Ei.. els Munta seguim vius. Avui dilluns, en Pere ja estava recuperat i amb les bosses apunt per fer unes segones vacances a la Cerdanya... tatxaaan.... a l'Anna li fa mal l'estomac...
Anem al metge, i ufff... no és l'apèndix. Però, com que el dolor no para, ajornem la partida del viatge.
A veure si demà dimarts, les coses milloren."

Al final el dimarts tampoc vam marxar pq l'Anna no millorava, i ens vam passar el dia a Urgències....

Finalment el dimecres vam carregar els trastos al cotxe (els teniem preparats des de dilluns!!) i vam marxar cap a Puigcerdà, a fer veure que feiem vacances.... més morts que vius.

En resum... moltes passsejades de domingueru per les valls de la Cerdanya, moltes birres vespertines a Puigcerdà-CanPiju, una passejada a cavall pels senders de la Vall de Ridolaina i una ascenció als 4 Puigmals (sí, sí, 4... Puigmal de Llo, Puigmal de Segre, Petit Puigmal i Puigmal d'Err) per salvar una mica l'honor muntanyec d'aquestes vacances frustrades.

Per cert, l'Anna em va acabar portant la motxilla i arrossegant-me... que aquest virus gavatxo no acaba de fer net!

Considereu-vos afortunats tots els que hagueu fruit d'unes vacances mínimament decents... perquè sempre hem demostrat que es poden malbaratar 15 dies de la pitjor manera!!
:-(

Felicitats, records i enveja sana a tots els del Nepal, la India, Nova Zelanda, Canadà, Anglaterra, Estós, Suissa i a tots els que m'hagi descuidat.

Pere M. i Anna S.

dimecres, 18 d’agost de 2010

De Varanassi a Bombai i al Nepal!

Ja estem al Nepal!

Us posem al dia de totes les aventures que hem gaudit (i patit) aquests darrers dies...

El dia 11 el varem passar a Varanasi , la ciutat Santa del Induisme. L'experiencia molt intensa..les fotos prometen (pero encara no podem penjar cap).

Anem fent amics, aquesta vegada una senyora Alemanya.

Com sempre, ens passa de tot! (continuara...)

-

El dia 12 volem a.... BOLIWOOD!

Bombai... 15 milions d'habitans! "4gats!"

Aquesta enorme "city" reuneix el millor i el potjor de l'India. Grans negocis i grans miseries.

Nosaltres hi anem per coneixer l'ONG "Sonrisas de Bombay" (segur que molts heu llegit el llibre... eh Ferranet?).

Coneixem en Jaume Sanllorente, l'autor de l'iniciativa, i estem unes hores de xarrera del tot interesant. Aprofitem per coneixer un dels darrers projectes de Sonrisas visitant un ambolatori d'asistencia per a leprosos.

Aprofitem el que queda de dia i el seguent per fer de "guiri" i inclus anem al cine a veure una pel.li "Bolidense"!

-

El 15 volem de Bombai a Kathmandu (des de l'avio saludem al Jose.. ji ji ji). Visitem el seu centre historic i tramitem tota la paparassa per fer el trekking (que no es poca) i paguem (que tamb'e deunid'o!)

I per fi .......sopem..... una pizza que esta bona de collons!...

-

El dia seguent (16) pillem el bus per anar a Pokhara (lloc de sortida del nostre trekking pels Annapurnes). Trajecte 6h! Pero aquesta vegada en un autocar decent i amb parada a dinar de luxe!

Arribem a Pokhara i fem un passejada en barca de rems per l'enorme llac (el 2on mes gran del Nepal) que boreja la zona de guiris o Lakeside. Es tracta d'una zona turistica plena de Guest House i Agencies d'Esports d'Aventura .... es a dir, guirilandia!

Aprofitem per fer les darreres compres pel nostre trekking de 5 dies... els bastons per la Barbara, barretes energetiques., etc... preparem be la motxil.la i anem a dormir ben nerviosos... ens esperen 5 dies per davant plens d'emocions fins a superar els 3200 mts!

Sera el primer 3 mil de la Barbara i al Nepal!

Tothom ho fa amb guia local i inclus lloguen portejadors! ... pero nosaltres som GEAMM people... i com diu en Jaume ... es tracta d'una manera de viure ... la vida ... i la muntanya!

Aix'i que hi anirem sols i sols carreguerem i buscarem el cam'i...

Una nova aventura per una nou post en el blog...

Petonets a tots!

Pere i Barbara


Hola a tots, des de la darrera vegada han passat molts dies...però això del wifi en els càmpings és una història! Els últims dies ens hem mogut molt...Un cop instalats a prop de Meyrueis, en ple parc natural de la Cevenne, hem fet una caminada cap a un castell, el castell de Roquedoles, envoltat d'uns boscos impressionants, llàstima que el castell estava tancat perquè s'ha de rehabilitar i no vam poder visitar-lo per dins.




A la tarda vam decidir anar a una granja típica de la zona, perquè la Jana veiés animalets. Era una granja típica, típica, amb una pudoooooooooooor! Us juro que costava respirar! Però vam veure galls, gallines, pollets, gossos, porcs, gatets i cabretes, a les que vam veure com munyien!
També ens van ensenyar la cava en la que guarden el formatge que fan ells mateixos amb la llet de cabra...que bo! El matrimoni que portaven la granja també eren peculiars...Va ser divertit!
El dia següent vam anar a veure l'abisme de Bramabiau, espectacular! Només el vam veure de fora perquè en Sergi deia que si no en feia el barranc li era igual, i a mi em fan pànic les coves, de manera que no vam entrar-hi. Però des de davant ja es veu espectacular! Vam continuar el camí fins a Millau, a on vam fer més compres i vam anar a un càmping a un poblet proper. A la tarda vam visitar la ciutat i en Sergi va arreglar la meva bici que necessitava uns arreglos!
L'endemà, a fer servir la bici!!!! Ens va costar trobar una ruta que fós apte per portar-hi la Jana, perquè, és clar, tampoc cal seguir un GR...vam fer una ruta que seguia el riu Tarn. Era suau però suficient perquè la Jana disfrutés de la ruta i no es cansés. I a la tarda...a les coves de Roquefort! Sabeu el formatge roquefort? doncs el fan en unes coves en el poblet de Roquefort..molt interessant....
Afegirem les fotos quan poguem!

diumenge, 15 d’agost de 2010

Escalada en familia

Abans de començar a explicar els nostre viatge, us hem de dir que en total portarem un mes fora, això vol dir que tenim molta informació als nostres caps i que la intentarem resumir tant com puguem per no fer-nos pesats. Com ja sabeu intentem seguir escalant amb l'Aina, això vol dir buscar zones aptes per nens (poca aproximació, bon peu de via i, si potser, bones vies).

Com tampoc ens agrada la calor ens anem cap als ALPS !!!


França primera part:

Aquests primers dies a França, l'Aina ja ens va demostrar que ens ho posaria molt fàcil, vam poder escalar cada dia, amb ella jugant tranquilament a peu de via, només protestava una mica quan escalava la mama, em tocava fer escalada express!!!

Els llocs on vam escalar van ser:

Pierre du quart (al costat d'Aix-les-bains) ,Duingt (al costat d'Annecy) i Les Gaillands(Chamonix)

Suissa sud:

Aquí no vam escalar pel vent que feia , però són dos llocs molt recomenables: Dorenaz (al costat de Martigny) i Barme (a la vora de champery). Aquest últim era com escalar al costat de casa de la Heidi, però massa fred per la peke.

Suissa italiana (Ticino):

Vam escalar a Arcegno (al costat de Locarno i tocant Italia), una escola que ens va sorprendre pq no havíem sentit mai a parlar i està molt bé.

Després de passar per Interlaken i ja disposant de cangurs ( que grans són els avis i quina sort que tenim) hem pogut escalar via llarga a diverses zones de suissa, Italia (valle de Aosta) i França (Ecrins).

via llarga a Suissa

Esportiva al Valle de Aosta (escalada molt atlètica)

Només dir-vos que ja triguem a fer una romeria GEAMM a Ailefroide ( Ecrins), el paradís de la via llarga assequible i equipada (aquí no abandono cap via, Ferranet!!!)

Escribim aquesta entrada desde Orgon (Alpilles, prop d'aix-en-provence) on ara un altre cop sense cangurs buscarem zones d'escalada per nens, de moment ja tenim força candidats (Mouries, Le Paradou, etc ..) on esgotar
em aquest últims dies que ens queden ....

Esperem veure-us aviat !!!

Aviat l'aina comença a escalar amb nosaltres ...

dijous, 12 d’agost de 2010

Gorges de la Jonte

Ja tornem a ser aquí !! la Jana, l'Amàlia i en Sergi segueixen la seva ruta per Tarn-Jonte, sense haver patit cap tipus de "virus-Montasell". Dimarts quan varen marxar els Montasell, se'ns va fer un buit, de fet tot el camping va plorar la marxa de l'Anna i en Pere. És broma, però ens sap greu nois, queda pendent, eh? Va ser difícil explicar als francesos, tan amables ells, que marxaven per malaltia, je, je..., varem fer un canvi de parcel·la en el mateix camping...Tornant a l'amabilitat dels francesos, la Jana pobreta es passa tot el dia dient "hola" a tothom (és la única paraula que sap dir), i m'imagino que la paraula hola no deu ser coneguda perquè ningú li torna el saludo!!, pobra, esperem que quan arribem a Mataró no hagi canviat l'hola per bonjour.

Bé, dimarts varem anar a visitar el poble de Sainte-Enimie, molt xulu, jo em vaig menjar un gelat de menta...

Dimecres tornem a la Malène, perquè jo volia fer el descens de canoa pel Tarn, aquesta vegada d'11Km, tot un repte, i molta difícultat tot tenint en compte que no hi ha més de dos pams d'aigua, ;-), la Jana i l'Amàlia m'esperen en una platjeta del riu Tarn. Quan jo acabo el trajecte en canoa (que havia de ser de dues hores però en Sergi el fa en una hora i quart, serà competitiu el noi!) anem tots tres a fer un senzill trekking seguint el riu Tarn cap amunt, per la riva esquerra, fins al castell d'Hauterives, a on hi ha un poblet format per mitja dotzena de cases de pedra en les que encara hi viuen algunes famílies. El trajecte és molt bonic!
Aquest matí decidim moure'ns, tornar a la civilització per comprar quatre coses al super i canviar de zona, aquest cop cap a les Gorges de la Jonte. Són més profundes però també molt boniques...a veure què hi fem...ja tindreu més notícies.
Fins aviat!

dimecres, 11 d’agost de 2010

Tornada inesperada

Ja sóm a kasa, des d'ahir!!
En Pere i l'Anna hem tornat a casa precipitadament per un malestar, febres, cuentu o alèrgia als gavatxos...
El cert és que en Pere ja portava uns dies txungus, caient dormit a tot arreu... o sigui que va fer la baixada en Kayak com un heroi (es nota que ho escric jo, eh?)
La cosa s'allargava i no hi havia manera de descansar, a part d'amargar les vacances a l'Anna i als Lugo.
Em sap greu, Sergi, t'has quedat sense barranc. Jana, ho sento, no podré veure com fas les primeres passes tu tota soleta, que ja et falta un pensament només! Amalia,... pacìencia amb les 2 criatures :-D
L'anna pobreta, es va menjar tot el viatge de tornada ella sola, mentre jo deliberava moribund al seient de copilot (això és per posar-hi dramatisme).
Avui ja em trobo una mica millor.
Ens veiem el divendres a kasa els Okupes.... (ui, se m'ha escapat... ji, ji ,ji...)

Anna i Pere

dimarts, 10 d’agost de 2010

Delhi - Varanasi ....

Uix...
No parem!
No sortim d'una que ja ens liem (o ens lien) amb un altre...
Ahir diumenge... la idea era anar a Agra, a gaudir del Taj Majal i del Red Force (una especie de fortalessa dels Mogols).
Recumenacio de tothom: aneu en tren (2h30) i NO EN BUS...
Que fan la Barbara i en Pere? Pillen un bus i no van en tren !! ( ji ji ji)
No hi han paraules. Apocalipsi? potser...
La veritat es que ens van veure obligats a anar-hi en bus perque els bitllets de tren estaven esgotats. Van pensar (innocents!) en contractar un pack "excursio" a alguna de les "agencies de viatges" que rodejaven el nostre semi-cutre hotel a Delhi.
I que tenim?..... tachan! ... una CUTREEXCURSIO !!!
Els detalls a la tornada. Nomes els horaris... i no son exagerats... son REALS!
Ens pilla el cutre-bus a les 06h30.. en teoria.. perque apareix pasades les 07h10...
El nom de "cutrebus" el te guanyat a pols (premi especial de l'Academia de Cutrebusos de Delhi).... aire acondicionat que rega als passatjers cada 10 min... conductor locu pero locu de veritat conduint.... seients de l'any de la Maria Castanya....Indis per arreu.... i giris? .. no hi han?
Poz zi!
Hi ha 2! ... en Pere i la Barbara!
Quin viatge! Per Shiva...!
Carretera colapsada.... aturats mes de 3 hores sense practicament moure'ns... esgotador!
Arribem a Agra a les 16h .. es a dir 9h de trajecte per fer 200km! I el conductor ens "ordena" tornar al bus a les 17h!... una hora per visitar el Taj! i pagant uns 13 euracus (al canvi 750 rupies)
I una merda!
La Barbara i en Pere decideixen anar a dinar i tornar-hi un altre dia.. aixo si.. en Tren!
Pero, senyores i senyors, aqui no acaba el tema... queda la tornada.. De nou en el cutre bus arribem al nostre Hotel a les...
.....algu ho endevina? ... a les 23h? a les 24h?....
NO! ... a les 4 de la matinada!
Cutrerecord de Delhi (tenim una placa conmemorativa1)
Us podeu imaginar el nostre estat depres de "semejante" pallissa! No ens podiem ni moure... i l'endema (avui dilluns) teniem vol comprat per anra de Delhi a Varanasi i ens haviem de llevar (de fet ens hem llevat) a les 7h!
Aixo si.... avui el vol cap a Varanasi perfecte i l'hotel i la ciutat del Ganges...espectaculars!
Aquest lloc te un encant i un misteri molt i molt especial. S'ha de viure. Es dificil d'explicar. Pero en resum ens esta agradant molt. Moltisim.
Avui hem disfrutat tot el que van patir ahir....
Continuara...
Records a tothom.
Pere i Barbara.
Podeu veure fotos al Fcaebook de la Barbara....

dilluns, 9 d’agost de 2010

Inici del viatge a les Gorges del Tarn

Hola a tots! Encara no havíem dit res perquè teníem problemes tècnics amb l'ordinador...finalment ho hem sol·lucionat! ufffffffffffff!

Us fem cinc cèntims del nostre viatge... El viatge de vinguda, que havia de ser de 4 hores i mitja, va ser de....9!!! Sortint ja vam trobar cues a la benzinera (era operació sortida), després caravanes a l'autopista, i més caravanes...i quan ja havíem agafat la directa dins de França...obres! Quina pu...! Bé, ens ho vam agafar amb calma i alegria, i després de no sé quantes parades tècniques per l'Anna i en Pere (si, ho heu sentit bé, no per la Jana) finalment vam arribar a lloc a les 8 del vespre.
Com que era tard, vam decidir quedar-nos en el primer camping que vam trobar (que era força cutrillo), i el matí següent ja vam iniciar la búsqueda d'un camping més decent. En vam trobar un de molt xuli, davant una platgeta del riu. El lloc maquíssim! Els waters francesos ja no són tant macos...però pot passar.
El diumenge de relax, havíem de recuperar les forces del viatge en cotxe, matí muntant tenda, i banyadeta al riu...tarda a donar una volteta i a comprar una mica de carn per les papilles de la Jana! Un lapsus de la mama que va pensar en quasi tot, però, és clar, sempre pot quedar alguna cosa, (després d'aquest viatge "els monta" es faran una idea del què és tenir fills, i es decantaran cap al si o no!).
Dilluns decidim fer una ruta en kayaks pel riu, però la Jana és massa petita i no pot pujar, en Sergi es "sacrifica" i es queda a terra amb la nena esperant que en Pere, l'Anna i l'Amàlia facin l'aventura. Molt xula, per cert. A la tarda en Monta es troba fatal (potser alergia, costipat, poter alergia als nens....) i ens quedem al camping fent més relax...Això d'anar amb nens ja ho té!
En resum, estem envoltats de natura, anirem fent coses per aquests voltants, i que consti que anem al ritme "del monta", que el ritme no el marca pas la Jana!
Petons a tots!

diumenge, 8 d’agost de 2010

Primeres hores a l'India !

Estem flipant! Al.lucinat!

Aquesta es l'unica paraula que defineix les primeres hores de la nostra aventura en aquest pais.
Despres del llarg viatge d'ahir, en arribar a l'aeroport i agafar el taxi per anar a "l'hotel" ja tenim la primera anecdota. La resumeixo aixi: el viatge de 30 min es va convertit en mes d'hora i mitja i un pil.lo de kilometres pel caos d'aquesta enorme ciutat... (detalls a la tornada).

La segona..."l'hotelet"... per Deu!... millor dit, per Shiva!...quina cutrada!
Us imagineu l'habitacio on mai dormirieu i la dobleu per dos i no s'acosta ni de lluny al l'antro on hem fet nit... Les fotos prometen ser espectaculars!

Ens llevem amb la "fresqueta" dels 38C de temperatura al carrer.... caos!

Circulacio terrible, mec mec, mic mic, moc moc, ..... gent i gent, MOOOOOOOOOOOOLTAA GENT i quan diem MOLTA es MOLTiSSIMA gent.... per arreu ... de tots colors i "formes" (per no dir de-formes)... i olors.

Olors? He dit olors? L'impacte es brutal.... la xafugo asfixiant.... i les olors t'envolten... de vegades encisadores... altres no tant...

Per sort avui em contactat amb un guia conegut de la familia Tutusaus que ens ha conduit per aquest mar multicultural , multiracial i multi de tot que es New Delhi....
Dema, ja solets, cap a Agra i el seu TAJ MAHAL.

La Barbara i jo, en resum estem be... de moment "distrets" amb tot el que ens envolta... a vegades una mica agobiats pero en general, contents!

Mentres escric aquestes 4 ratlles en el Ciber... ens acaba de passar una rata per sota les cames... haurieu de veuere a la Barbi (que la tinc al costat intentant contactar amb la ONG SONRISAS DE BOMBAY) escribint amb totes dues cames flexionades sobre la cadira per evitar que els seus peuets facin de cuixi al "roedor" que tan amablament ens acompanya...

Petons a tots!
Continuara....

PD
No hem posats fotos pq tenim el cable a l'hotel... l'hem canviat .....hem passat de categoria cutre a semicutre... ji ji ji)

divendres, 6 d’agost de 2010

Una il.lusió

Fa sis anys que vaig fer un viatge per escapar-me de tot i de tothom, i em va portar a passar una de les millors experiències de la meva vida en un lloc impressionant, el Nepal.
Van ser massa pocs dies i sempre m'ha quedat aquell sentiment de voler-hi tornar... i sembla que el destí hagi triat per mi, me n'hi vaig ara i sola.

Me'n vaig del 29 d'agost al 24 de setembre!!!
On aniré? què faré? ... un munt d'idees però no vull preparar res... estic tranquil.la.

Com ja sabeu em moc per impulsos, il.lusions i sentiments, i creieu-me quan us dic que, ara mateix, encara no m'ho acabo de creure, per això no hi ha lloc per cap mena de por.

Estic tranquil.la i contenta de poder fer realitat, la meva il.lusió.
Marta

P.N. Regional de les Grands Causses

En Pere Montasell, l'Anna Serra, l'Amàlia, la Jana i en Sergi, marxen demà dissabte 7/08, direcció Millau, al Parc Natural Regional de les Grands Causses, a la zona de confluència entre els Rius Tarn i de la Jonte. No será un viatge tant impressionant com els nostres companys, Orientals i Nova Zelandesos, però intentarem viure amb intensitat de la maravellosa terra que gaudeixen els ascendents de l'Adrien...
Us anirem explicant les nostres anècdotes i aventures...





dimarts, 3 d’agost de 2010

Índia i Nepal 2010

Aquí penjarem les aventures de la Bàrbara i en Pere
per aquestes terres plenes de màgia...
.
Bombai, Delhi, Katmandhu....
l'aventura ens espera i la volem compartir amb tots vosaltres.
.
Comencem dons?

Clica sobre la foto



dilluns, 2 d’agost de 2010

Nova Zelanda 2010

2 d'agost de 2010. 12:14 p.m (hora local +10h )

Fa 4 dies que vaig arribar a Nova Zelanda, despres de 48 hores de viatges i 25 de vol (4 mes de les previstes ja que vam haver de fer una parada inesperada a Melbourne perque l'aeroport de Brisbane on si k estava previst fer escala, hi havia molta boira). Sorpresa la meva, quan vaig a arribar a l'aeroport d'Auckland (desti final) el pare de l'Angela m'esperava amb un cartell amb el meu nom. Arribem a casa seva a Auckland i al jardi tenien penjada la senyera catalana en senyal de benvinguda. Un encant, tant ell com la seva dona. Ells em van donar els primers consells sobre el pais i respecte el meus plans i em van oferir tot el seu caliu i generositat.








Vistes sobre Auckland des del Mount Victoria



En Charlie a casa seva amb la senyera de benvinguda.








Auckland des del ferry que creua el mar cap a l'altra banda de la ciutat



El seguent dia a Auckland va ser per veure una mica la ciutat i llogar el cotxe k em porta amunt i avall. I al vespre ja vaig anar cap a Miranda, on la primera familia "wwoofer host" m'esperava. I aqui m'estic de moment fins dimecres o dijous:






Vistes de la casa de la familia i de Miranda des de la meva cabana










La "meva" cabana i el "meu" cotxe





\Algunes de les tasques que he fet de moment son tallar fusta (una font d'adrenalina bestial!!), donar de menjar a les gallines i als porcs, arrencar maduixers i preparar i abonar la terra per replantar-hi els maduixers.




chopping and stacking wood










Lulu, the little goat and some of the hens





El dia es molt curt, perque a les 17.30 ja es fa fosc, pero anem a dormir molt d'hora: a les 22.00 algun dia ja estic cao i m'aixeco mes fresca k una rosa a les 7.30-8h. Una vida molt tranquil.la en contacte total amb la natura. Genial!


Pero tambe tenim temps per fer una mica de vida social:







Tota la family despres d'un dinar tipic anglosaxo (cheeseburguer and chips) en un restaurant rural tipus anys 50 america. Per sort, no es el tipus de menjar k mengem cada dia. Ans al contrari, tot casola i fresc de l'hort!!



En un taller d'Ukalele amb la Kanane, la mare de la familia.



I ahir al vespre vam anar a una piscina natural d'aigua calenta (llastima k la camera es va kdar sense bateria) Va ser genial: estar en una piscina d'aigua natural a 35C, a l'aire lliure, amb una temperatura exterior de 10C. La foscor ressaltava el vapor que sortia de l'aigua i que acaronava els pocs banyistes que erem. Fins i tot van caure algunes gotes mentre erem a l'aigua. El temps ja ens avisava de la tempesta k cauria akesta nit passada. Ara sembla k el temps ens dona una treva, pero malhauradament esta previst k aquest agost sigui el mes fred i plujos des de 1939!!! Haure de tenir-ho en compte abans de decidir el meu proper desti.



Fins la propera.



5 d'agost de 2010

L'experiencia amb en Mark, la Kanani i la Kamea de Miranda l'he deixada enrera, amb molta pena, aquest mati a primera hora quan he deixat la casa per continuar el viatge. L'estada amb ells, pero, ha estat molt enriquidora. Han estat 5 dies intensos en aprenentatge i convivencia. M'ha encantat llevar-me en el silenci de la natura, amb el cant del gall i el piular dels ocells, contemplar la immensitat del paisatge des de la finestra que tenia davant el llit. Vestir-me, dirigir-me cap a la casa i saludar els animals que havia d'alimentar al cap d'una estona,un cop fet el cafe i esmorzat. Despres, les feines o coses a fer variaven i anaven una mica en funcio de les necessitats, les ganes i el temps. Una feina de la qual estic molt orgullosa i ja tinc ganes de veure'n els resultats son els dos hortets amb maduixers, el de patates i coriandre que he plantat. Els he fet prometre que m'enviaran fotos amb el que en surti... M'ha encantat potinejar la terra, de vegades, amb la pluja, convertida en fang, em relaxava i en acabar em feia sentir orgullosa de la feina feta... M'ha encantat la cuina de la Kanani, la mare, i el menjar, tot ecologic i fresc de l'hort: l'esmorzar amb la mermelada casolana de feijoa (una fruita tropical que no se com es diu en catala) i llima, els ous que recolliem cada dia de les gallines, el pollastre que va matar en Mark al mati, l'amanida amb l'enciam que haviem arrencat de l'hort per plantar/hi les maduixes, els kiwis i les taronges ecologiques de la granja del costat, el vi de Nova Zelanda... I com no podia faltar, l'ultim dia vaig deleitar-los amb una truita de patates i ceba i pa amb tomaquet. M'ha encantat les converses que hem tingut mentre plantavem, mentre feiem un te, mentre sopavem, esmorzavem o dinavem.. mentre ens banyavem a la piscina d'aigues termals o quan vam anar a dinar fora... o durant el dinar de "tapes" que va portar en Mark ahir.. o durant el sopar de comiat d'ahir amb la truita... Bons moments que m'enduc cap al parc natural de Rotorua, el meu proper desti, cap a on ara em dirigeixo.








Trasplantant maduixers










Plantant patates










L'escultura que presidia el jardi










Un dels corrals de gallines










En Barnie i la Herminie










Fent el boig abans durant el sopar d'ahir de la truita de patates: la Kanani, l'Aaron, el wwoofer que em substitueix, i jo.


















En Mark





I suposo que deu ser degut a la pluja d'ahir que la camera es devia mullar i no funciona be: l'unic que surt de les fotos es una pantalla blanca...grr.. deu ser que es el moment de canviar-la..\





Vaig a continuar el viatge...





Una abracada.

Nova Zelanda

Nova Zelanda, terra dels maoris colonitzats, dels kiwis (fruita i aus), dels apassionats per al rugby i de les ovelles (40 milions, respecte 4,2 M d'habitants). Hi ha una dita neozelandesa sobre aixo que diu: "In New Zealand we're 43 milion, most of them sheep".
Nova Zelanda, el primer pais del mon que dona el dret a votar a les dones. Al capdavant de la campanya, Kate Sheppard, la qual corona els bitllets de 20 $ neozelandesos.
Un proverbi maori: "Waiho ma te tangata e mihi - Let someone else acknowledge your virtues".
Nova Zelanda: sorpren-me i deixa'm descobrir les teves!
Si voleu saber mes sobre aquesta aventura, aneu a l'enllac de ma esquerra a la pagina de Nova Zelanda.
(Perdoneu per les faltes:culpa del teclat que tambe es anglosaxo.)

Eva

diumenge, 1 d’agost de 2010

Nepal 2010

Dia 1 - 1 d'agost de 2010
Kathmandu (1.317 m) - Lucka (2804 m) - Namche Mazaar (3443 m)
Aquest nit no he pogut dormir, 4 hores nomes. Me llevat a les 3 del mati i he estat revisant la motxila i tambe ordenant els papers que necessito per el trekking. He de dir que, la regio de l'Everest esta situada dintre del Parc Nacional de Samargatha i, com a parc nacional, s'ha d'estar autoritzat per accedir-hi. La tarjeta TIMS (Trekker's information Managements System) permet l'entrada i el trekking. A la TIMS, queda registrat la ruta, i les teves dades personal, com tambe, una magnifica foto meva, tamanys carnet, feta a l'aeroport de Barcelona.
Be, tot organitzat i, es fan les 5:30 del mati, on un taxi m'espera a l'entrada de l'hostal per dur-me a l'aeroport de Kathmandu. Entro, em facturen l'equipatge i m'espero a la sala de sortides per volar cap a Luckla. L'hora de sortida esta programada a les 6:30 pero com el Monzo apreta, no es pot sortir fins a les 8:30 del mati.
Les 8:30, hora de sortida. L'avio que m duu a Luckla sembla un avio tipus charter on nomes hi caben unes 12 persones. Quina por de viatge, no es veu casi res pels nuvols i aquest aparell es mou, es mou i es mou.

Les 9>30, aproximadament. Arribo a Luckla on m'esperen un munt de Sherpas per fer-me de guies o portejadors. Em poso a parlar amb ells i els hi comento que no em cal. Em miren i em diuen: you are a strong man... jaja, ric. No se on m'he ficat!
Comenco el viatje, des de luckla on a escasament 300 m, em trobo la porta de benvinguda per als trekkers.


Des d'aqui inicio el meu trajecte en sentit descendent per la vall del riu Dudhkosh. Travesso Chaurikharta i Muse, com tambe Thalsharwa i paro a veure igua a Choplung on hi ha un monestir budista, el Dragdrak Gompa que visitare quan torni. Continuo baixant i paso de llarg Nachipang esperatn trobar el primer pont tibeta.



El pont esta situat a sobre l'afluent Thadokoshi Kusum drengka. Ascendeixo una mica arribo al s pobles de Nurning Grat i Hutawa, Bec una mica d'aigua i em dic, que queda poc per arribar a Pphakding, aixi que, andiamo... i en 15 minuts arribo. De moment el trekking no te cap mena d'esforc i nomes les panoramiques m'abracen i m'acullen com ho fa una mare amb el seu fill.






El trajecte el comparteixo amb pastors i portejadors que duen a ls esquenes carregues impresionants. Yaks negres i gossos que volen que els dongui menjar em segueixen. Dones en els pobles que es rente els cabell d'una manera, no se, com erotica. Aquesta gent te algo especial. Namaste els dic i els hi dire.

Arribat a Phakding (2623 m), paro a esmorcar 2 barretes made in decathlon, durant mitja hora. Aixo sembla Benasque. Continuo la ruta i nomes sortir em trobo un altre pont tibeta que em deixa a part oest de la llera del riu. Aqui, el riu Dudhkosh pre una forca bruta, duu un cabal d'escandol. La forca descomunal erosiona i puleix tant la roca, que les lineacions del gneis es fan tan visibles que sembla que hagin estat pintades a posta. Cal dir que, la gent d'aqui ha sapigut treure-li profit per enllumenar pobles i camins.

Continuo la marxa a Namche Bazaar i passo pels pobles de Zamphute i Benkar, les cases o lodges (cases de te) en tot moment conviden a prendre un bon te negre.

El cami el realitzo en solitud pero no solitari, les oracions gravades a la roca m'acompanyen en tot moment, com tambe sherpas i algu trekkers.




Tot seguit em planto a Chumawa, Monjo i Khola on m'espera un Checkpoint per entrar al Parc Nacional de Samargatha. M'atenen 2 sherpas, ensenyo la tarjeta TIMS i pago 1000 rupees, al canvi 10 euros. Tot seguit Jorsale, el poble seguent m'espera amb el bracos oberts, com tambe una garita militar per controlar la meva identificacio. Passo 2 ponts tibetans mes i, ara comenca la chica. Pujar un desnivell d'uns 700 m fins arribar al poble de Namche Bazaar.


Aqui passare la nit i el dia de dema per aclimatarme. Estic situat a 3443 m i en un sol dia, entre el trajecte en avio i el tekking he fet un desnivell de 2000 m aproximadament. Dema aclimataccio i visita al monestir de Thame (3743 m).

Dia 2 - 2 d'agost de 2010
Namche Mazaar (3443 m) - Monestir de Thame (3743 m)

Despres d'una nit de forta pluja monzonica, tot just em llevo a les 6:45, amb la musica de fons d'homes picant i treballant la pedra per a construir cases o mes lodges (cases de te). Els corbs anuncien un dia negre, fosc i enterbolit per la boira i la pluja. Quina son. Decideixo no dutxar-me i netejar-me amb toallites (dutxar-se costa al voltant de 300 rupees i al canvi son 3 euros). Baixo a esmorzar i a prendre un bon te negre. Miro la ruta a seguir i pregunto si fa bon dia per trekkinejar. Em comenten que no es gaire bon dia i que algun trekker s'ha perdut en dies aixi. Miro per la finestra i... pelillos a la mar. Comenca el dia d'aclimatacio i son ja les 8:00 del mati.

Surto de Namche Bazaar i comenco la meva passejada fins al Monestir de Thame, acompanyat d'una petita motxila amb fruits secs, barretes aigua, roba d'abric i... no duc la camera. Ja porto molta estona caminant quan em dono compte. Aixi que res, ja fare les fotos dema que just passare per aqui.

Camino i camino i faig les meves parades per veure i menjar una mica i, tot just en 3 hores arribo al Monestir de Thame (3743 m). Em quedo impresionat per les linies de la contruccio, sencilla pero alhora ferma.

Tot esta molt tranquil i la boira m'envolta i em plora a sobre amb algunes gotes fines d'aigua.

Ja de tornada em trobo a sherpas pujant i pujant amb la carrega a sobre, encara no m'he acostumat a veure'ls amb una quantitat de pes a sobre descomunal.

Arribo a Namche Bazaar i miro aviam on he deixat la camera, i veig que tot esmorcant me l'he descuidada al lodge. Es veu que hi hagut merder ja que el fill petit de la familia que cuida aquesta casa de te volia jugar amb la camara amb els seus amics. Aixi que, vet aqui, li dic al nen que vagi a buscar als seus amics, que ens farem fotos.









Jugant i jugant, tincs part de canalla a dins. Surto del poble una altra vegada, en direccio nord, per a fer unes fotos del poble general.





Tornant al poble em fixo amb les oracions grabades a la pedra. Pintades de colors sembla tot un viatje tripos del "Gran Lewobsky" o "Miedo y asco en la Vegas".



El dia d'aclimatacio acaba aqui. Dema, dia 3, el meu cami em portara al poblat tibeta de Dingboche.

dilluns, 26 de juliol de 2010

Creació del blog

Aquesta és la història d'un bloc nascut a les Santes de Mataró. El dia 24 de juliol de 2010 amb el teló de fons de les Havaneres, uns quants membres del Geamm (Carla, Blade, Raimon, Eva, Helena i Jose) ens trobem reunits gaudint d'un bon rom cremat a la platja i de la brisa marina. Emocionats la fan petar: que si això, que si allò, que si amunt que si avall... fins que surt el tema de les vacances! I és que aquest estiu en José i l'Eva tiren la casa per la finestra i se'n van de viatge. Com a la pel·lícula "Tu a Boston i jo a California" en Jose marxa al Nepal i l'Eva a Nova Zelanda. Com és tradició del Geamm, aquí s'explica tot. Per això decidim de crear un bloc de viatges del Geamm: el Travelblog Geamm.

Bon viatge!


divendres, 9 de juliol de 2010

Nepal 2010

Nepal. Frontera entre cel i terra. Terra de titans de roca que s'eleven i s'eleven per a poder esdevenir part de la divinitat.
Nepal desperta a la matinada entre oracions i essències. En els seus espais romanen temples i travesses on es dibuixa un camí màgic. Aquest regne eteri dominat per la incorrupta roca inerta desperta cada matí sota la mirada budista i hinduïsta.
Nepal, última frontera que ens duu al cel.


Aqui, des d'un local amb acces a internet i amb un teclat sense accents (i jo que sempre havia fet faltes d'ortografia ara trobo a faltar aquestes dues tecles)... en fi, em disposo a descriure el meu viatge.

29 i 30 de juliol

29 d'agost de 2010. 6:00 del mati. Em trobo a la porta numero 29 de la terminal A tot esperant poder embarcar i dirigir-me cap a Brusseles, seguidament Delhi i finalment Kathmandu. Ja us podeu imaginar el compas sense rima:

Miren el passaport i billet
embarco i despega l'avio
aterra l'avio i faig transbord ...
Bla, bla, bla i arribo a Kathmandu

El viatge no hagues trascendit gaire sino fos per dues coses: Primera, coneixer a una parella de Sant Cugat del Valles. En Ricki i la Maria. Segona, passar la nit tots tres plegats a l'aeroport de Kathmandu. Entre badall i badall, comentem els nostres respectius aventurers viatjes. Aventurers, si si, ja que encara s'ha perfilar en arribar a Kathmandu. Em comenten que el seu viatge te un desti, el Tibet, i jo, el Camp Base de l'Everest, acompanyat de l'Island Peak.
D'aqui, cap alla (no hi ha gaire a explicar), arribem a Kathmandu on conec a una altra parella catalana, de Girona crec. Compartim tots cinc el trajecte que ens duu al Barri de Thamel, entre fang, relliscades, xivarri, mec-mecs, i una olor que ja comenca a resultar familiar. Ana i David, la parella de Girona, m'expliquen que la seva estada al Nepal te com a objectiu col.laborar i treballar en granjes-escoles durant la setmana. 4 hores diaries de feina de pages i de professors d'angles per a la canalla, quina experiencia mes gratificant. Desitjo que els hi vagi d'allo mes be.
En aquest punt em sorprenc a trobar un petit Guest hostel on estaran allotjats en Ricki i la Maria. l'Itasmat hostel el duu un sherpa que al 2008 va tenir un accident, tot pujant l'Everest, resumit en amputacions dels dits de mans i peus. La seva recuperacio despres de l'accident la va fer a Barcelona i canviat drasticament de vida va decidir obrir aquest petit i entranyable hostal, on la oferta culinaria m'alegra els sentits. Fan pa amb tomaquet per esmorzar (no cal que digui res mes).
Comenco a parlar amb en Tenzing (el sherpa), quina casualitat que tingui el mateix nom que el Sherpa de Sir Edmund Hillary. Tenzing em diu que em gestiona el vol d'anada i tornada a Lukla i el permis d'entrada al parc de Samargantha on es troba el camp base de l'Everest. ... aixi que, tot enllestit per avui. Ara nomes queda esperar a que arribi el dia 1 d'agost, dia en que comenco el meu trekking fins el camp base de l'Everest i finalment l'Island Peak.

31 de juliol
Quin despertar i com resona la panxa despres d'un bon sopar ahir a la nit al restaurant Yeti del barri de Thamel a Kathmandu. De sopar, Chatamari (truita de farina d'arros envoltada de carna i ou)... i de postres, Bhaji (una mena de bunyuelos de verdures)... i de beguda una cervesa nepali Everest. Jo que em pensava que em servirien una mitjana de cervesa, em trobo que m'haig de veure una litrona sencera d'aquesta cervesa de 5 graus tot solet (ojo, quin problema!). Acompanyat del meu quadern de viatje vermell em vaig possar a definir la ruta d'aquests dies, pero la cervesa em diu: ves a dormir que ja toca, que tens lo Jet Lag a sobre.
A kathmandu, la nit es negre nit ja que no hi ha gaire enllumentat, si mes no a la barriada de Thamel. Negre nit que es perllonga durant el mati amb la presencia destorbadora i multitudinaria dels corbs Nepalis. De colors negres i gris fosc emmascaren el zum-zum i els mec-mecs de la ciutat per un crek-crek. No mes dir, que hi ha mes corbs que coloms.
Es de dia, les 6:00 del mati crec. Miro per la finestra blanca de la meva petita habitacio i... aqui les formigues son de color mel i molt petites. En fi, recullo i preparo la motxila per aquests dies i em poso a continuar la feina que la cervesa no em va deixar fer ahir: aviam, aviam, de Kathmandu a Luckla, de Lucka a Phakding, de Phakding a Namche Bazaar, etc. Ja ho anirem veient.
Esmorzo una mica i veig que de gana en aquest pais no en passare, de moment. El dia d'avui es presenta tranquil, de turisme pel barri de Thamel. Tot es tancat. Avui es dissabte. En fi, ja veure aquesta ciutat un cop tornat del meu trekking. Namaste.