Nepal 2010


Nepal. Frontera entre cel i terra. Terra de titans de roca que s'eleven i s'eleven per a poder esdevenir part de la divinitat.
Nepal desperta a la matinada entre oracions i essències. En els seus espais romanen temples i travesses on es dibuixa un camí màgic. Aquest regne eteri dominat per la incorrupta roca inerta desperta cada matí sota la mirada budista i hinduïsta.
Nepal, última frontera que ens duu al cel.
Aqui, des d'un local amb acces a internet i amb un teclat sense accents (i jo que sempre havia fet faltes d'ortografia ara trobo a faltar aquestes dues tecles)... en fi, em disposo a descriure el meu viatge.

Dies 29 i 30 de juliol de 2010
Kathmandu - dia 1

29 d'agost de 2010. 6:00 del mati. Em trobo a la porta numero 29 de la terminal A tot esperant poder embarcar i dirigir-me cap a Brusseles, seguidament Delhi i finalment Kathmandu. Ja us podeu imaginar el compas sense rima:

Miren el passaport i billet
embarco i despega l'avio
aterra l'avio i faig transbord ...
Bla, bla, bla i arribo a Kathmandu

El viatge no hagues trascendit  gaire sino fos per dues coses: Primera, coneixer a una parella de Sant Cugat del Valles. En Ricki i la Maria. Segona, passar la nit tots tres plegats a l'aeroport de Kathmandu. Entre badall i badall, comentem els nostres respectius aventurers viatjes. Aventurers, si si, ja que encara s'ha perfilar en arribar a Kathmandu. Em comenten que el seu viatge te un desti, el Tibet, i jo, el Camp Base de l'Everest, acompanyat de l'Island Peak. 
D'aqui, cap alla (no hi ha gaire a explicar), arribem a Kathmandu on conec a una altra parella catalana, de Girona crec. Compartim tots cinc el trajecte que ens duu al Barri de Thamel, entre fang, relliscades, xivarri, mec-mecs, i una olor que ja comenca a resultar familiar. Ana i David, la parella de Girona, m'expliquen que la seva estada al Nepal te com a objectiu col.laborar i treballar en granjes-escoles durant la setmana. 4 hores diaries de feina de pages i de professors d'angles per a la canalla, quina experiencia mes gratificant. Desitjo que els hi vagi d'allo mes be.
En aquest punt em sorprenc a trobar un petit Guest hostel on estaran allotjats en Ricki i la Maria. l'Itasmat hostel el duu un sherpa que al 2008 va tenir un accident, tot pujant l'Everest, resumit en amputacions dels dits de mans i peus. La seva recuperacio despres de l'accident la va fer a Barcelona i canviat drasticament de vida va decidir obrir aquest petit i entranyable hostal, on la oferta culinaria m'alegra els sentits. Fan pa amb tomaquet per esmorzar (no cal que digui res mes). 
Comenco a parlar amb en Tenzing (el sherpa), quina casualitat que tingui el mateix nom que el Sherpa de Sir Edmund Hillary. Tenzing em diu que em gestiona el vol d'anada i tornada a Lukla i el permis d'entrada al parc de Samargantha on es troba el camp base de l'Everest. ... aixi que, tot enllestit per avui. Ara nomes queda esperar a que arribi el dia 1 d'agost, dia en que comenco el meu trekking fins el camp base de l'Everest.

Dia 31 de juliol de 2010
Kathmandu - dia 2

Quin despertar i com resona la panxa despres d'un bon sopar ahir a la nit al restaurant Yeti del barri de Thamel a Kathmandu. De sopar, Chatamari (truita de farina d'arros envoltada de carna i ou)... i de postres, Bhaji (una mena de bunyuelos de verdures)... i de beguda una cervesa nepali Everest. Jo que em pensava que em  servirien una mitjana de cervesa, em trobo que m'haig de veure una litrona sencera d'aquesta cervesa de 5 graus tot solet (ojo, quin problema!). Acompanyat del meu quadern de viatje vermell em vaig possar a definir la ruta d'aquests dies, pero la cervesa em diu: ves a dormir que ja toca, que tens lo Jet Lag a sobre.
A kathmandu, la nit es negre nit ja que no hi ha gaire enllumentat, si mes no a la barriada de Thamel. Negre nit que es perllonga durant el mati amb la presencia destorbadora i multitudinaria dels corbs Nepalis. De colors negres i gris fosc emmascaren el zum-zum i els mec-mecs de la ciutat per un crek-crek. No mes dir, que hi ha mes corbs que coloms.
Es de dia, les 6:00 del mati crec. Miro per la finestra blanca de la meva petita habitacio i... aqui les formigues son de color mel i molt petites. En fi, recullo i preparo la motxila per aquests dies i em poso a continuar la feina que la cervesa no em va deixar fer ahir: aviam, aviam, de Kathmandu a Luckla, de Lucka a Phakding, de Phakding a Namche Bazaar, etc. Ja ho anirem veient.
Esmorzo una mica i veig que de gana en aquest pais no en passare, de moment. El dia d'avui es presenta tranquil, de turisme pel barri de Thamel. Tot es tancat. Avui es dissabte. En fi, ja veure aquesta ciutat un cop tornat del meu trekking. Namaste.


Dies 1 d'agost de 2010 - 7 d'agost de 2010
TREKKING AL CAMP BASE DE L'EVEREST I P.N. SAMAGARTHA
Vet qui, el relat d'aquests dies de trekking, fes clic abaix i accediras a la pagina on ho intento explicar de la millor manera. Bon profit i Namaste.



9 comentaris:

Anònim ha dit...

Missatje rebut des de Mataró, on per cert, encara estem a mes de juliol... La Carla i l'Helena estan fent pràctiques d'anglès preparant l'aventura irlandesa que l'Helena comença el dia 1. Qui dius que té la flor al cul? Qui troba catalans i hostels en un obrir i tancar d'ulls? Res titu, que esperem que tot et vagi sortint igual de rodó i que poguem seguir gaudint de les teves aventures. Ciao pescao!

Anònim ha dit...

Uala Jose!!!
Que vagi molt bé l'aventura!
Una abraçada desde Nicaragua :)
Montse NQ
i namaste...

Anònim ha dit...

Iepa Josepe!!

Que guay que los inicios hayan salido mejor de lo esperado.
Disfruta cada paso que des en esta gran aventura, y aprende de los malos y buenos momentos.
Te enviamos mucha fuerza y ánimos para que sigas siempre adelante.

Alba y Sergio

PD. Ya sabes...cuida mucho a tu sherping!!

Anònim ha dit...

Ei noiets!!!
Arribo a la feina i em trobo aquest blog..una enveja sana de bon matí, fa que la meva il.lusió pel meu viatget(encara en l'aire)sigui més gran!!!
Ei, disfruteu moltíssim..i no deixeu d'escriure!!
un petó molt gran!!!
Martulinaa

Anònim ha dit...

Joseeee, quina bona pinta que fa la teva arribada a Nepal. Amb catalans, pa amb tomaquet i la natura.
Ves-nos explicant com és la gent allà i les teves aventurilles.
En Pere i jo, t'anirem seguint el rastre! :)
Un petó,
Bàrbara.

iago rubio ha dit...

Hooola Petardo!!!Quina enveja més sana que em dons. Ja m'estic imaginant les aventures que viuras, igual que les novel.les de Sir Arthur Conan Doyle,disfruta-ho molt q aixo ha de ser genial!!!Espero algun dia poder compartir-ho tb. junts.Una abrassada molt gran company i ves molt en compte,amic!!T'esperem a l'arribada.
iago
Aupa Jose!!!!
Records de la Mar.
PD.: Portes amb tu "el frisbee"?

Anònim ha dit...

Ens veiem ben aviat al Nepal!

Anònim ha dit...

Que guai noiets!!! us seguim els passos!
Esther

Anònim ha dit...

Uo! montse que be, Nicaragua... Com ens cuidem, i tant que si... ja explicaras com et va tambe l'aventura.

Namaste i petons

Jose