dimarts, 14 de setembre de 2010

Chitwan!

Despres de passar-me quatre dies a Pohkara, he acabat amb la conclusio que aquesta ciutat m'encanta. He conegut un munt de gent i es pot dir que en comptes de quatre dies de relax, han estat quatre dies de farra, soparets, concerts i birra...em sembla que les he probat totes, Everest, Gorkha, Nepal Ice..(ara, mh'e negat a provar la San Miguel jeje).
Sortia a esmorzar, em trobava algu que havi aconegut la nit anterior, anava a qualsevol temple, coneixia gent nova, jajaja tots en acabavem trobant al bareto a la nit! Ei, i amb el meu angles, crec que fins i tot entenc les bromes...veus com no cal saber-ne massa per anar pel mon...la gent t'enten.
Ahir a les 7h vaig agafar un bus cap a Chitwan. En el bus vaig trobar-me la Lena, una noia d'alemanya, que fa dos dies que l'havia conegut. Pos res despres de 7h de suplici, cansament, mala llet, gana, vam arribar a Chitwan, una especie de quatre cases mal posades al comenssament d'un parc natural on els animals escassen, i crec que les petjades que hem vist avui no eren reals!.
Van anar a parar al pitjor hotel possible, pero que voleu per 1 euro la nit! I el mateix amo de l'hotel ha estat el que aquest mati, ens ha portat a fer una volteta en canoa, emnig de cocodrils(nomes nhe vist un) i el passeig per la jungla (que d'animal, no nhem vist cap, pero si que hem sentit un rino).
Espero que aquesta tarda la passejada amb elefants sigui millor.

Ara ja estic contant els dies que em falten per tornar..perque encara vull fer moltes coses i no tinc temps!! ...que no es que no vulgui tornar..pero ara penso sincerament que m'encantaria estar-me mesos i mesos aixi! A mes, un munt de gent a la que vaig deixant en el cami...:(

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'alegro qu estiguis bé!

Eva ha dit...

Hola xula!

M'alegro que estiguis bé!! Aprofita el temps tant com puguis!! Sé perfectament com et sent. Fa tres setmanes em passava el mateix pel cap... comptava els dies que em quedaven per marxar.. d'una banda contenta per tornar, de l'altra, trista per marxar. De fet, crec que si no hagués tingut aquesta nova feina, potser m'hagués quedat una mica més. Hi ha tanta gent que "viu viatjant" que em fan molta enveja... Sempre penso que potser un dia jo també ho faré...

Una abraçada i ens veiem aviat!

Eva