Dia 1 - 1 d'agost de 2010
Kathmandu (1.317 m) - Lucka (2804 m) - Namche Mazaar (3443 m)
Aquest nit no he pogut dormir, 4 hores nomes. Me llevat a les 3 del mati i he estat revisant la motxila i tambe ordenant els papers que necessito per el trekking. He de dir que, la regio de l'Everest esta situada dintre del Parc Nacional de Samargatha i, com a parc nacional, s'ha d'estar autoritzat per accedir-hi. La tarjeta TIMS (Trekker's information Managements System) permet l'entrada i el trekking. A la TIMS, queda registrat la ruta, i les teves dades personal, com tambe, una magnifica foto meva, tamanys carnet, feta a l'aeroport de Barcelona.
Be, tot organitzat i, es fan les 5:30 del mati, on un taxi m'espera a l'entrada de l'hostal per dur-me a l'aeroport de Kathmandu. Entro, em facturen l'equipatge i m'espero a la sala de sortides per volar cap a Luckla. L'hora de sortida esta programada a les 6:30 pero com el Monzo apreta, no es pot sortir fins a les 8:30 del mati.
Les 8:30, hora de sortida. L'avio que m duu a Luckla sembla un avio tipus charter on nomes hi caben unes 12 persones. Quina por de viatge, no es veu casi res pels nuvols i aquest aparell es mou, es mou i es mou.
Les 9>30, aproximadament. Arribo a Luckla on m'esperen un munt de Sherpas per fer-me de guies o portejadors. Em poso a parlar amb ells i els hi comento que no em cal. Em miren i em diuen: you are a strong man... jaja, ric. No se on m'he ficat!
Comenco el viatje, des de luckla on a escasament 300 m, em trobo la porta de benvinguda per als trekkers.
Des d'aqui inicio el meu trajecte en sentit descendent per la vall del riu Dudhkosh. Travesso Chaurikharta i Muse, com tambe Thalsharwa i paro a veure igua a Choplung on hi ha un monestir budista, el Dragdrak Gompa que visitare quan torni. Continuo baixant i paso de llarg Nachipang esperatn trobar el primer pont tibeta.
El pont esta situat a sobre l'afluent Thadokoshi Kusum drengka. Ascendeixo una mica arribo al s pobles de Nurning Grat i Hutawa, Bec una mica d'aigua i em dic, que queda poc per arribar a Pphakding, aixi que, andiamo... i en 15 minuts arribo. De moment el trekking no te cap mena d'esforc i nomes les panoramiques m'abracen i m'acullen com ho fa una mare amb el seu fill.
El trajecte el comparteixo amb pastors i portejadors que duen a ls esquenes carregues impresionants. Yaks negres i gossos que volen que els dongui menjar em segueixen. Dones en els pobles que es rente els cabell d'una manera, no se, com erotica. Aquesta gent te algo especial. Namaste els dic i els hi dire.
Arribat a Phakding (2623 m), paro a esmorcar 2 barretes made in decathlon, durant mitja hora. Aixo sembla Benasque. Continuo la ruta i nomes sortir em trobo un altre pont tibeta que em deixa a part oest de la llera del riu. Aqui, el riu Dudhkosh pre una forca bruta, duu un cabal d'escandol. La forca descomunal erosiona i puleix tant la roca, que les lineacions del gneis es fan tan visibles que sembla que hagin estat pintades a posta. Cal dir que, la gent d'aqui ha sapigut treure-li profit per enllumenar pobles i camins.
Arribat a Phakding (2623 m), paro a esmorcar 2 barretes made in decathlon, durant mitja hora. Aixo sembla Benasque. Continuo la ruta i nomes sortir em trobo un altre pont tibeta que em deixa a part oest de la llera del riu. Aqui, el riu Dudhkosh pre una forca bruta, duu un cabal d'escandol. La forca descomunal erosiona i puleix tant la roca, que les lineacions del gneis es fan tan visibles que sembla que hagin estat pintades a posta. Cal dir que, la gent d'aqui ha sapigut treure-li profit per enllumenar pobles i camins.
Continuo la marxa a Namche Bazaar i passo pels pobles de Zamphute i Benkar, les cases o lodges (cases de te) en tot moment conviden a prendre un bon te negre.
El cami el realitzo en solitud pero no solitari, les oracions gravades a la roca m'acompanyen en tot moment, com tambe sherpas i algu trekkers.
Tot seguit em planto a Chumawa, Monjo i Khola on m'espera un Checkpoint per entrar al Parc Nacional de Samargatha. M'atenen 2 sherpas, ensenyo la tarjeta TIMS i pago 1000 rupees, al canvi 10 euros. Tot seguit Jorsale, el poble seguent m'espera amb el bracos oberts, com tambe una garita militar per controlar la meva identificacio. Passo 2 ponts tibetans mes i, ara comenca la chica. Pujar un desnivell d'uns 700 m fins arribar al poble de Namche Bazaar.
Aqui passare la nit i el dia de dema per aclimatarme. Estic situat a 3443 m i en un sol dia, entre el trajecte en avio i el tekking he fet un desnivell de 2000 m aproximadament. Dema aclimataccio i visita al monestir de Thame (3743 m).
Dia 2 - 2 d'agost de 2010
Namche Mazaar (3443 m) - Monestir de Thame (3743 m)
Despres d'una nit de forta pluja monzonica, tot just em llevo a les 6:45, amb la musica de fons d'homes picant i treballant la pedra per a construir cases o mes lodges (cases de te). Els corbs anuncien un dia negre, fosc i enterbolit per la boira i la pluja. Quina son. Decideixo no dutxar-me i netejar-me amb toallites (dutxar-se costa al voltant de 300 rupees i al canvi son 3 euros). Baixo a esmorzar i a prendre un bon te negre. Miro la ruta a seguir i pregunto si fa bon dia per trekkinejar. Em comenten que no es gaire bon dia i que algun trekker s'ha perdut en dies aixi. Miro per la finestra i... pelillos a la mar. Comenca el dia d'aclimatacio i son ja les 8:00 del mati.
Surto de Namche Bazaar i comenco la meva passejada fins al Monestir de Thame, acompanyat d'una petita motxila amb fruits secs, barretes aigua, roba d'abric i... no duc la camera. Ja porto molta estona caminant quan em dono compte. Aixi que res, ja fare les fotos dema que just passare per aqui.
Camino i camino i faig les meves parades per veure i menjar una mica i, tot just en 3 hores arribo al Monestir de Thame (3743 m). Em quedo impresionat per les linies de la contruccio, sencilla pero alhora ferma.
Tot esta molt tranquil i la boira m'envolta i em plora a sobre amb algunes gotes fines d'aigua.
Ja de tornada em trobo a sherpas pujant i pujant amb la carrega a sobre, encara no m'he acostumat a veure'ls amb una quantitat de pes a sobre descomunal.
Arribo a Namche Bazaar i miro aviam on he deixat la camera, i veig que tot esmorcant me l'he descuidada al lodge. Es veu que hi hagut merder ja que el fill petit de la familia que cuida aquesta casa de te volia jugar amb la camara amb els seus amics. Aixi que, vet aqui, li dic al nen que vagi a buscar als seus amics, que ens farem fotos.
Jugant i jugant, tincs part de canalla a dins. Surto del poble una altra vegada, en direccio nord, per a fer unes fotos del poble general.
Tornant al poble em fixo amb les oracions grabades a la pedra. Pintades de colors sembla tot un viatje tripos del "Gran Lewobsky" o "Miedo y asco en la Vegas".
El dia d'aclimatacio acaba aqui. Dema, dia 3, el meu cami em portara al poblat tibeta de Dingboche.
Despres d'una nit de forta pluja monzonica, tot just em llevo a les 6:45, amb la musica de fons d'homes picant i treballant la pedra per a construir cases o mes lodges (cases de te). Els corbs anuncien un dia negre, fosc i enterbolit per la boira i la pluja. Quina son. Decideixo no dutxar-me i netejar-me amb toallites (dutxar-se costa al voltant de 300 rupees i al canvi son 3 euros). Baixo a esmorzar i a prendre un bon te negre. Miro la ruta a seguir i pregunto si fa bon dia per trekkinejar. Em comenten que no es gaire bon dia i que algun trekker s'ha perdut en dies aixi. Miro per la finestra i... pelillos a la mar. Comenca el dia d'aclimatacio i son ja les 8:00 del mati.
Surto de Namche Bazaar i comenco la meva passejada fins al Monestir de Thame, acompanyat d'una petita motxila amb fruits secs, barretes aigua, roba d'abric i... no duc la camera. Ja porto molta estona caminant quan em dono compte. Aixi que res, ja fare les fotos dema que just passare per aqui.
Camino i camino i faig les meves parades per veure i menjar una mica i, tot just en 3 hores arribo al Monestir de Thame (3743 m). Em quedo impresionat per les linies de la contruccio, sencilla pero alhora ferma.
Tot esta molt tranquil i la boira m'envolta i em plora a sobre amb algunes gotes fines d'aigua.
Ja de tornada em trobo a sherpas pujant i pujant amb la carrega a sobre, encara no m'he acostumat a veure'ls amb una quantitat de pes a sobre descomunal.
Arribo a Namche Bazaar i miro aviam on he deixat la camera, i veig que tot esmorcant me l'he descuidada al lodge. Es veu que hi hagut merder ja que el fill petit de la familia que cuida aquesta casa de te volia jugar amb la camara amb els seus amics. Aixi que, vet aqui, li dic al nen que vagi a buscar als seus amics, que ens farem fotos.
Jugant i jugant, tincs part de canalla a dins. Surto del poble una altra vegada, en direccio nord, per a fer unes fotos del poble general.
Tornant al poble em fixo amb les oracions grabades a la pedra. Pintades de colors sembla tot un viatje tripos del "Gran Lewobsky" o "Miedo y asco en la Vegas".
El dia d'aclimatacio acaba aqui. Dema, dia 3, el meu cami em portara al poblat tibeta de Dingboche.
1 comentari:
José!!!!!!!!!!!!
Nano! Ja fa dies que llegeixo els teus escrits i miro les teves fotos, però no sabia que es podien deixar comentaris :P
Estic molt content de veure que estàs bé, patia una mica per les notícies del Monzó, que diuen que està essent especialment fort aquest any. Ves en compte nano.
Una abraçada d'un que espera que tornis per que ens deixis flipants amb les històries i les fotos.
Jaume Mayor!
Publica un comentari a l'entrada