dilluns, 20 de setembre de 2010

Katmandhu again

Huolaaaaaaaaaaaaa!!

Doncs si, despres de veure rinos, elefants, bambis, cocodrils i molts ocells...era hora de tornar...un bus que havia de trigar 5h en va trigar 8h (es que aqui si diuen 1h, ja en pots comptar 2.30h, son aixi els nepalesos).Doncs aixo, un bus tuistic a petar de gent i amb una calor impressionant, despres d'una bona tempesta a la nit. Aixo va fer que estiguessim parats a la carretera mes de tres quarts d'hora perque un carril s'havia enfonsat. Odio aquesta carretera (la que va de Pokhara a Kathmandu).

A les 17h arribavem a l'hotel, hab doble 4euros, bueno, no es dels mes barats pero es super centric. A Kathmandu altre cop, els mec mec que se't posen al cap i un anar i venir de gent de cotxes i de motos, que ja em perdonareu, pero els que no hi heu estat, no us ho podeu ni imaginar. Mira l'altra dia allo d'aborrida que estava vaig pensar a veure quants mec mec sonen en dos minuts i flipareu perque en vaig contar 32!!!





Divendres vaig compartir taxi amb la Lena i vam anar a visitar Bhaktapur, una ciutat medieval a 1h de KTM...vam esquivar els de l'entrada per un carrero i ens vam estalviar 7euros! Vam dinar a la terrassa d'un temple i vam passar el dia fent fotos i voltant els carrerons i mirant botigues. El tipic d'aqui es l'artesania feta amb fang, pero a mi que em perdonin, res a veure amb Breda!

(per certs,quants concerts haurem anar a veure a Breda? jaja)





Dissabte dia de treeking. Cansada de KTM, vaig a parar a una agencia que ofereix un mini treeking a bon preu de 4 dies, aixi nomes nhen quedaran 2! ok, la Lena s'apunta! Marxem a les 8h amb taxi fins la parada del bus on ja ens espera el guia, amb un amic seu, que diu que tamb'e vindra amb nosaltres, ok.

Ens porten fins a Dhulinkel. Primer problema, el guis no hi ha estat mai i no sap cap a on anar. Es veu que avui per ser el primer dia nomes visitarem el poble i poc mes. El poble son 3 carrers i aviat esta fet. Ens ve a trobar un noi, una mica retrassat, que ens oferia l'hotel del seu oncle..o sigui, el guia no sabia ni a quin hotel anar perque van estar seguint aquell noi com 1.30h per un cami enfangat muntanya amunt. S'ha de dir que quan vam arribar a lloc, era precios. El lloc i les vistes...despres va resultar que l'amo tambe, una de les moltes bones persones que ens hem anat trobant. Super amable, xerrava amb nosaltres de tot, que deia nomes 2mesos que havia obert l'hotel.... et voila, la sorpresa mes maca que vam tenir va ser quan ens vam llevar, nomes aixecant una mica el cap del llit vam poder veure tots els Himalaya, un al costat de l'altra super ben posadets....amb dues paraules IM-PRESSIONANTE!





Diumenge pujem al bus que ens dura al inici del treeking, 2h. (si, aqui comenssar un treeking a les 12h del migdia es normal). I camina que caminaras, amunt que fa pujada 2.15h. Uns esbufecs de no poder i de la calor...pujavem per uns trencalls enmig de camps de blat i de tant en tant ens haviem de parar perque passaven dones, sisi dones, carregadissimes amb cistells de blat. Una pujada que vam fer sense parar-nos massa i en arribar a dalt la gran vista, la vall de Kathmandu (els himalayas no, perque per alla era nuvol). Despres 2h mes per enmig de la junle que diuen ells, a mi em va semblar un bosc de pins, i res just en el moment d'entrar en un bar d'aquests de carretera per dinar es va posar a ploure a bots i a barrals. Tenim sort i suposo jo que van ser els trets que havien tirat els militars, (la Vall de Kathmandu n'esta plena de militars!) el sol va tornar. Tornem a caminar i arribem a Nagarkot! un poblet enmig del bosc molt acollidor que al nostre guia sembla que li va donar igual perque volia passar de llarg i anar a un hotel 5km enfora, que aquest cop tambe li va oferir un que ens vam trobar pel cami...aqui ja ens vam plantar i va comenssar la juerga! Total una discussio amb el guia, que li vam acabar dient que no sabia fer de guia, sense mapa, sense saber on dormir, gens preocupat per si podiem o no, quan erem al bus, ell assegut a dalt del bus i nosaltres preocupades perque potser ens haviem passat de parada, un tio daquells que s'ha de fer el que ell vol i punt. Pos per punt el nostre, que el vam deixar amb la paraula a la boca i vam fer mitja volta cap a Nagarkot. I el tio cridant que no trobariem cap hotel tan barat, que que feiem...bla bla bla

Vam preguntar a tres hotels, tots tres mes barats, i vam triar nosaltres! Al cap de mitja hora ja el teniem alla que quan ens havia costat que bla...abans que digues res mes, li vaig dirq ue PROU, que ens dongues els diners que ens quedaven pel treeking que quedava i que fotes el camp! Va trucar a l'agencia, nosaltres tb hi vam parlar i si senyor, ens va donar el que ens pertocava i emprenyadissim i dient que mai mes ens parlaria...jajaja va pirar.



La cara de felicitat de la Lena i meves i la sensacio de llibertatt i d'haver-nos tret un pes de sobre va ser tant gran que vam demanar permis a l'amo de l'hotel per pujar a la teulada amb una birra a veure la posta de sol...va ser una de les millor coses!

Avui dilluns, tornem a KTM...ultimes compres, ultims concerts, ultimes birres, ultims companys d'aquest viatge....

1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt bé!
Quan tornes? Dia vol? Ruta de tornada?
(envia'm mail...)

Pere