divendres, 9 de juliol de 2010

Nepal 2010

Nepal. Frontera entre cel i terra. Terra de titans de roca que s'eleven i s'eleven per a poder esdevenir part de la divinitat.
Nepal desperta a la matinada entre oracions i essències. En els seus espais romanen temples i travesses on es dibuixa un camí màgic. Aquest regne eteri dominat per la incorrupta roca inerta desperta cada matí sota la mirada budista i hinduïsta.
Nepal, última frontera que ens duu al cel.


Aqui, des d'un local amb acces a internet i amb un teclat sense accents (i jo que sempre havia fet faltes d'ortografia ara trobo a faltar aquestes dues tecles)... en fi, em disposo a descriure el meu viatge.

29 i 30 de juliol

29 d'agost de 2010. 6:00 del mati. Em trobo a la porta numero 29 de la terminal A tot esperant poder embarcar i dirigir-me cap a Brusseles, seguidament Delhi i finalment Kathmandu. Ja us podeu imaginar el compas sense rima:

Miren el passaport i billet
embarco i despega l'avio
aterra l'avio i faig transbord ...
Bla, bla, bla i arribo a Kathmandu

El viatge no hagues trascendit gaire sino fos per dues coses: Primera, coneixer a una parella de Sant Cugat del Valles. En Ricki i la Maria. Segona, passar la nit tots tres plegats a l'aeroport de Kathmandu. Entre badall i badall, comentem els nostres respectius aventurers viatjes. Aventurers, si si, ja que encara s'ha perfilar en arribar a Kathmandu. Em comenten que el seu viatge te un desti, el Tibet, i jo, el Camp Base de l'Everest, acompanyat de l'Island Peak.
D'aqui, cap alla (no hi ha gaire a explicar), arribem a Kathmandu on conec a una altra parella catalana, de Girona crec. Compartim tots cinc el trajecte que ens duu al Barri de Thamel, entre fang, relliscades, xivarri, mec-mecs, i una olor que ja comenca a resultar familiar. Ana i David, la parella de Girona, m'expliquen que la seva estada al Nepal te com a objectiu col.laborar i treballar en granjes-escoles durant la setmana. 4 hores diaries de feina de pages i de professors d'angles per a la canalla, quina experiencia mes gratificant. Desitjo que els hi vagi d'allo mes be.
En aquest punt em sorprenc a trobar un petit Guest hostel on estaran allotjats en Ricki i la Maria. l'Itasmat hostel el duu un sherpa que al 2008 va tenir un accident, tot pujant l'Everest, resumit en amputacions dels dits de mans i peus. La seva recuperacio despres de l'accident la va fer a Barcelona i canviat drasticament de vida va decidir obrir aquest petit i entranyable hostal, on la oferta culinaria m'alegra els sentits. Fan pa amb tomaquet per esmorzar (no cal que digui res mes).
Comenco a parlar amb en Tenzing (el sherpa), quina casualitat que tingui el mateix nom que el Sherpa de Sir Edmund Hillary. Tenzing em diu que em gestiona el vol d'anada i tornada a Lukla i el permis d'entrada al parc de Samargantha on es troba el camp base de l'Everest. ... aixi que, tot enllestit per avui. Ara nomes queda esperar a que arribi el dia 1 d'agost, dia en que comenco el meu trekking fins el camp base de l'Everest i finalment l'Island Peak.

31 de juliol
Quin despertar i com resona la panxa despres d'un bon sopar ahir a la nit al restaurant Yeti del barri de Thamel a Kathmandu. De sopar, Chatamari (truita de farina d'arros envoltada de carna i ou)... i de postres, Bhaji (una mena de bunyuelos de verdures)... i de beguda una cervesa nepali Everest. Jo que em pensava que em servirien una mitjana de cervesa, em trobo que m'haig de veure una litrona sencera d'aquesta cervesa de 5 graus tot solet (ojo, quin problema!). Acompanyat del meu quadern de viatje vermell em vaig possar a definir la ruta d'aquests dies, pero la cervesa em diu: ves a dormir que ja toca, que tens lo Jet Lag a sobre.
A kathmandu, la nit es negre nit ja que no hi ha gaire enllumentat, si mes no a la barriada de Thamel. Negre nit que es perllonga durant el mati amb la presencia destorbadora i multitudinaria dels corbs Nepalis. De colors negres i gris fosc emmascaren el zum-zum i els mec-mecs de la ciutat per un crek-crek. No mes dir, que hi ha mes corbs que coloms.
Es de dia, les 6:00 del mati crec. Miro per la finestra blanca de la meva petita habitacio i... aqui les formigues son de color mel i molt petites. En fi, recullo i preparo la motxila per aquests dies i em poso a continuar la feina que la cervesa no em va deixar fer ahir: aviam, aviam, de Kathmandu a Luckla, de Lucka a Phakding, de Phakding a Namche Bazaar, etc. Ja ho anirem veient.
Esmorzo una mica i veig que de gana en aquest pais no en passare, de moment. El dia d'avui es presenta tranquil, de turisme pel barri de Thamel. Tot es tancat. Avui es dissabte. En fi, ja veure aquesta ciutat un cop tornat del meu trekking. Namaste.


2 comentaris:

Eva ha dit...

Jose!!!! Ets un crack! M'ha encantat el detall de les toallites a aquella alcada... Ja veig k t'esta provant. Gaudeix de la vida i de les vacances. Ens veiem a la tornada!

Eva

Raimon Martínez ha dit...

Jose, tu amunt, sempre amunt!

Ànims i a disfrutar-ho!

Raimon