dilluns, 2 d’agost de 2010

Nova Zelanda 2010

2 d'agost de 2010. 12:14 p.m (hora local +10h )

Fa 4 dies que vaig arribar a Nova Zelanda, despres de 48 hores de viatges i 25 de vol (4 mes de les previstes ja que vam haver de fer una parada inesperada a Melbourne perque l'aeroport de Brisbane on si k estava previst fer escala, hi havia molta boira). Sorpresa la meva, quan vaig a arribar a l'aeroport d'Auckland (desti final) el pare de l'Angela m'esperava amb un cartell amb el meu nom. Arribem a casa seva a Auckland i al jardi tenien penjada la senyera catalana en senyal de benvinguda. Un encant, tant ell com la seva dona. Ells em van donar els primers consells sobre el pais i respecte el meus plans i em van oferir tot el seu caliu i generositat.








Vistes sobre Auckland des del Mount Victoria



En Charlie a casa seva amb la senyera de benvinguda.








Auckland des del ferry que creua el mar cap a l'altra banda de la ciutat



El seguent dia a Auckland va ser per veure una mica la ciutat i llogar el cotxe k em porta amunt i avall. I al vespre ja vaig anar cap a Miranda, on la primera familia "wwoofer host" m'esperava. I aqui m'estic de moment fins dimecres o dijous:






Vistes de la casa de la familia i de Miranda des de la meva cabana










La "meva" cabana i el "meu" cotxe





\Algunes de les tasques que he fet de moment son tallar fusta (una font d'adrenalina bestial!!), donar de menjar a les gallines i als porcs, arrencar maduixers i preparar i abonar la terra per replantar-hi els maduixers.




chopping and stacking wood










Lulu, the little goat and some of the hens





El dia es molt curt, perque a les 17.30 ja es fa fosc, pero anem a dormir molt d'hora: a les 22.00 algun dia ja estic cao i m'aixeco mes fresca k una rosa a les 7.30-8h. Una vida molt tranquil.la en contacte total amb la natura. Genial!


Pero tambe tenim temps per fer una mica de vida social:







Tota la family despres d'un dinar tipic anglosaxo (cheeseburguer and chips) en un restaurant rural tipus anys 50 america. Per sort, no es el tipus de menjar k mengem cada dia. Ans al contrari, tot casola i fresc de l'hort!!



En un taller d'Ukalele amb la Kanane, la mare de la familia.



I ahir al vespre vam anar a una piscina natural d'aigua calenta (llastima k la camera es va kdar sense bateria) Va ser genial: estar en una piscina d'aigua natural a 35C, a l'aire lliure, amb una temperatura exterior de 10C. La foscor ressaltava el vapor que sortia de l'aigua i que acaronava els pocs banyistes que erem. Fins i tot van caure algunes gotes mentre erem a l'aigua. El temps ja ens avisava de la tempesta k cauria akesta nit passada. Ara sembla k el temps ens dona una treva, pero malhauradament esta previst k aquest agost sigui el mes fred i plujos des de 1939!!! Haure de tenir-ho en compte abans de decidir el meu proper desti.



Fins la propera.



5 d'agost de 2010

L'experiencia amb en Mark, la Kanani i la Kamea de Miranda l'he deixada enrera, amb molta pena, aquest mati a primera hora quan he deixat la casa per continuar el viatge. L'estada amb ells, pero, ha estat molt enriquidora. Han estat 5 dies intensos en aprenentatge i convivencia. M'ha encantat llevar-me en el silenci de la natura, amb el cant del gall i el piular dels ocells, contemplar la immensitat del paisatge des de la finestra que tenia davant el llit. Vestir-me, dirigir-me cap a la casa i saludar els animals que havia d'alimentar al cap d'una estona,un cop fet el cafe i esmorzat. Despres, les feines o coses a fer variaven i anaven una mica en funcio de les necessitats, les ganes i el temps. Una feina de la qual estic molt orgullosa i ja tinc ganes de veure'n els resultats son els dos hortets amb maduixers, el de patates i coriandre que he plantat. Els he fet prometre que m'enviaran fotos amb el que en surti... M'ha encantat potinejar la terra, de vegades, amb la pluja, convertida en fang, em relaxava i en acabar em feia sentir orgullosa de la feina feta... M'ha encantat la cuina de la Kanani, la mare, i el menjar, tot ecologic i fresc de l'hort: l'esmorzar amb la mermelada casolana de feijoa (una fruita tropical que no se com es diu en catala) i llima, els ous que recolliem cada dia de les gallines, el pollastre que va matar en Mark al mati, l'amanida amb l'enciam que haviem arrencat de l'hort per plantar/hi les maduixes, els kiwis i les taronges ecologiques de la granja del costat, el vi de Nova Zelanda... I com no podia faltar, l'ultim dia vaig deleitar-los amb una truita de patates i ceba i pa amb tomaquet. M'ha encantat les converses que hem tingut mentre plantavem, mentre feiem un te, mentre sopavem, esmorzavem o dinavem.. mentre ens banyavem a la piscina d'aigues termals o quan vam anar a dinar fora... o durant el dinar de "tapes" que va portar en Mark ahir.. o durant el sopar de comiat d'ahir amb la truita... Bons moments que m'enduc cap al parc natural de Rotorua, el meu proper desti, cap a on ara em dirigeixo.








Trasplantant maduixers










Plantant patates










L'escultura que presidia el jardi










Un dels corrals de gallines










En Barnie i la Herminie










Fent el boig abans durant el sopar d'ahir de la truita de patates: la Kanani, l'Aaron, el wwoofer que em substitueix, i jo.


















En Mark





I suposo que deu ser degut a la pluja d'ahir que la camera es devia mullar i no funciona be: l'unic que surt de les fotos es una pantalla blanca...grr.. deu ser que es el moment de canviar-la..\





Vaig a continuar el viatge...





Una abracada.

Cap comentari: