dilluns, 30 d’agost del 2010

El viatget

Despres d'agafar el vol a Bcn i de passar per Zurich i Delhi, ja soc a Katmandu, i no sense problemes!
En arribar a l'aeroport de Barcelona, en diu el tio que com que no tinc visat de la India, que es molt probable que quan arribi a Delhi, no em deixin entrar al pais. Pos vaya, fer mes de 10h d'avio perque despres em retornin cap a casa doncs no em fa massa gracia, pero es aixo o perdre el vol!
Doncs hi pujo i amb dues hores i mitja em planto a Zurich. Alla m'hi he estat 3horetes fins que ja he pujat al vol que ha durat unes 8h i que mha fet aterrar a Delhi. He anat tot el vol pensant en quina seria la millor mnera de convencer a les autoritats perque em deixessin entrar...he passat unes 8h amb un mal de panxa impressionant!
I res, arribo a Delhi i nomes baixar de l'avio, un cartell: Passengers to Kathmandu here, unes noies super simpatiques shan encarregat de deixarme 5h en una sala amb l'aire condicionat a tope i unes butaques per dormir, sen diu de transit, i despres han vingut amb la meva boarding pass corresponent. Aquestes si que han estat unes 5h desesperants...em moria de son!

He arribat a Kathmandu a les 9.30h (6.10h de bcn) i mitja hora mes tard un taxista ja m'intentava timar! Li he demanat que em dugues a l'hotel i salta i em diu que l'han canviat de nom. Total que arribo i quan donc la reserva em diuen que no es aquell, el tio mhavia portat on tenia comissio...jajaja no li he pagat el taxi per mentider (jo fent amics).
I na...tot be.

He descansat una mica, m'he trobat amb la Piedad (la noia de Malaga) i crec que farem part del viatge juntes..i res, hem fet una caminadeta per Thamel, hem conegut dos noiets super amables que ens han ensenyat una stupa tibetana, ens han portat a l'escola on treballen pintant i, sen's han ofert...ells en diuen relaxar-se....i veient que no tenien exit, ens han demanat pasta! quins collons! Els hem enviat a passeig!
Despres hem sopat amb un tio italia que ha conegut la Piedad i ara al ciber ....i a dormir que ha estat un dia mooooooooolt llarg!

petons a tots...ah i ja tinc el mec mec al cap!

Marta