Després del fracàs del guia i veient que la previsió a Nagarkot era de pluja i boira, dilluns matí, a les 10h, agafavem un mini bus cap a Kathmandú directe! Vam compartir bus amb quatre noiets de Bangladesh que també estaven de vacances!
Arribem a l'hotel, el mateix que haviem tingut (ja que hi teniem les bosses grans guardades) i sorpresa! ens trobem a un dels nois que havíem conegut a Pokhara, obviament quedem per sopar! Un soparet a base de sandwich a un bareto super xulo, on descalços i asseguts a terra ens hi vam passar més de tres hores! Quan vam decidir que havíem de canviar de lloc i fer una altra birra! N'està ple de llocs on fan concerts en directe, és genial! Doncs aquella nit va ser una d'aquelles nits que estàs rebentadíssima i vols anar a dormir d'hora i t'acabes animant i acabes a un supermercat comprant birres i whisky per a fer botellón al balcó de l'hotel jajaja (Vam pillar una de bona).
L'endemà al matí l'esmorzar va ser més tard :) i en Sami (el noi finlandès) i jo vam decidir fer la mateixa ruta : de Thamel a Patán, seguint la lonely i trobant mil temples i veient l'autèntic Kathmandú sortint de Thamel. Un carrerons plens de gent, estrets, on pràcticament érem els únics turistes...això ja estava més bé! Vam passar més de tres hores caminant i fent fotos, a més feia bon dia.
Ens vam donar la tarda lliure, que vaig aprofitar per anar de compres, a mi que no m'agrada anar de compres...és un horror allà! Estava buscant un pal de gong per a la meva cosina i entro en una botiga on un tio (és que ja ens veuen que sóm d'aquí) i el tio dient-me Maria! i jo que li dic que no em dic així...i diu que en tinc cara. Bueno, lo bo va ser que l'endemà quan passo per devant de la botiga amb la Lena i en Sami el tio va i es fot a cridar: Maria!!!! i clar, jo em vaig girar :)
I ná, els dos últims dies de caminadeta per Kathmandú, de tranquis, i sopant i anant de concertillus...per cert l'última birra la vaig fer en un pub irlandès "Everest" on el propietari va i quan s'adona que sóc de Barcelona, em treu un àlbum de fotos d'ell amb tots els jugadors del Barça! i em diu que aquell vespre juguen, sisi li dic jo però a quina hora? total que juguen a les 0h! Mala sort perquè allà a les 23h tanquen tots els bars...pos aquest no, és súper fan del Barça i tindrà obert i s'emociona amb nosaltres i ens porta palomitas i tot...
Éren les 9h i cada cop que ens portava una birra jo pensava...no aguantaré...i vull veure el partit...pos no vaig aguantar! Ja sabeu perquè! Només que sortint del pub per fer la gracieta vam pillar per 1€ un rickshawer que ens va dur fins a l'hotel i en menys de 5min vaig caure ko!
L'endemà la Lena i jo, després de despedir-nos del Sami, vam pillar un taxi i vam anar cap a l'aeroport. També ens vam despedir, ella ara començava l'aventura a l'India! Em vaig esperar dues hores per poder entrar a fer el check-ing, i va ser en aquest temps on un tio que treballava a l'aeroport va ser directe i clar, tu de quina casta ets, jo tinc 33 anys i em vull casar, jajaja i jo que me'l miro, i Carlitus en honor a tu (em va sortir,: Al igual!) jajaja i li vaig explicar que a Catalunya no tenim castes, i que per sort tenim dret a triar(bueno que no sempre et deixen) però bueno...va semblar que el convencia i se'n va anar educadament.
El trajecte va ser curt 1.45h fins a Delhi (vaig arribar a les 18h). Allà va ser una mica més pesat ja que només arribar vaig anar directe a trànsit i m'hi vaig passar 4h fins que em van portar la targeta d'embarque que m'havia de dur a Suïssa. Després de sopar ja vaig fer temps per les botigues i a les 0.45h ja embarcava. Després d'un vol tranquil, amb un bon menjar, després de dormir una mica, i escoltar The Killers i veure uns quants episodis de Friends a l'avió...vam aterrar a Suïssa i només vaig tenir temps de córrer a la porta d'embarque perquè ja anunciaven l'avió cap a Barcelona.
O sigui unes 26h d'aeroports i avions i finalment tren vaig arribar a casa divendres a les 12h, a les 13h ja dormia...i vaig dormir fins la matinada de dissabte, que a les 05.00h ja no vaig poder més i em vaig llevar.
Haig de dir que se'm va fer super estrany, posar la clau al pany de casa, obrir i ostres, tot allò era casa meva i em semblava estrany...el meu menjador, la tv, ostres, tot l'armari de la roba! flipant!
Ah, i gràcies Membeu per deixar-me menjar, em va anar de conya! (encara que tb haig de dir que tb se'm va fer estrany el fet de menjar un formatge i un pà sense cap mena d'espècie ni picant!)
Conclusió:
No s'ha de tenir por d'anar pel món! Ha estat un viatge genial! He conegut molt bona gent!I això ha de servir per agafar forçes per a fer-ne més! Ah, i us he trobat a faltar també!!!
un petonet a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada