divendres, 6 d’agost del 2010

Una il.lusió

Fa sis anys que vaig fer un viatge per escapar-me de tot i de tothom, i em va portar a passar una de les millors experiències de la meva vida en un lloc impressionant, el Nepal.
Van ser massa pocs dies i sempre m'ha quedat aquell sentiment de voler-hi tornar... i sembla que el destí hagi triat per mi, me n'hi vaig ara i sola.

Me'n vaig del 29 d'agost al 24 de setembre!!!
On aniré? què faré? ... un munt d'idees però no vull preparar res... estic tranquil.la.

Com ja sabeu em moc per impulsos, il.lusions i sentiments, i creieu-me quan us dic que, ara mateix, encara no m'ho acabo de creure, per això no hi ha lloc per cap mena de por.

Estic tranquil.la i contenta de poder fer realitat, la meva il.lusió.
Marta

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona sort i Bon viatge!
T'ho mereixes i la felicitat t'espera en terres tibetanes!

Eva ha dit...

Martulina!!! Ja veuras com t'encantara... Aixo de viatjar sola es super interessant.. Jo tambe estava una mica cagada pero ho estic disfrutant molt... Aixo si, me'n recordo molt de tots vosaltres! Un petonas i ens veiem a la tornada.

Eva

Anònim ha dit...

Oh! Aviam si ens podem veure que et puc passar molta informacio. I tant, disfrutaras un ou, jo estic d'allo mes ple amb les sensacions que arribo a tenir en aquestes alcades.

Un NAMASTE molt gran i Petons

Jose

Unknown ha dit...

Genial Martulina! clar que sí, endevant amb la teva ilusió!

petons i ànims!

Anònim ha dit...

Martona, a aquestes hores ja deus ser a l'aviò. Llàstima que ahir a FM de Grano no ens veiessim.
Serà un viatge difícil d'oblidar, segur!!
Encara no has trepitjat terres tibetanes i ja tinc ganes que siguis aki per explicar tot allò que has vist.
Un muxaxo molt gran!!
Núria